Alarma masclista

Estem en una situació d’“alarma masclista”, en paraules de la ministra d’Igualtat. Des que va finalitzar l’estat d’alarma, el 9 de maig passat, vuit dones han mort assassinades a Espanya –una cada tres dies– si s’hi suma la dona morta ahir apunyalada per la seva parella a Porqueres (Pla de l’Estany). Aquesta xifra és la meitat de totes les morts per violència de gènere registrades des de principis d’any, que han estat setze. Això mostra una acceleració preocupant d’aquest flagell tan difícil de combatre. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ja ha convocat el pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per revisar, junt amb les autonomies i els ajuntaments, els elements que fallen en el sistema de prevenció i protecció establert.

Es pensava que durant la pandèmia explotaria la violència de gènere a les llars espanyoles. No va ser així en nombre de morts, però hi va haver molta violència continguda o larvada en les relacions de parella. Ha estat just al final de l’estat d’alarma quan l’agressivitat masclista ha aflorat en nombre de morts. Cal tenir en compte que els assassinats són l’últim estadi d’aquesta violència, la punta de l’iceberg de nombrosos drames familiars i de parella. El 2020 hi va haver 150.800 denúncies de dones per maltractament. Si es té en compte que únicament una quarta part de les afectades presenten denúncia, som davant un problema que pot haver afectat més de 600.000 dones a Espanya en un any.

Des del final de l’estat d’alarma les dones han recuperat vida social i els contactes, i en molts casos tornen a la feina i poden començar processos de separació. En aquest escenari, els maltractadors senten que perden el control sobre les seves parelles, les agredeixen per mantenir-lo i poden matar-les, com ha passat en els casos que s’han registrat, com una manera de portar al límit el seu domini. Però, encara que no s’arribi a aquest últim extrem, hi ha un reguitzell de lesions físiques i psicològiques que pateixen les dones maltractades.

Cal complir amb el pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i aplicar-lo amb promptitud

El Govern espanyol parla d’“alarma masclista” perquè, segons els experts, la progressió de la violència de gènere iniciada aquests dies es pot prolongar durant tot l’estiu, ja que és una estació que ho propicia.

És evident que, davant l’enorme dimensió del problema, la societat espanyola no ha sabut encara respondre-hi de la manera correcta, malgrat les múltiples i voluntarioses accions que s’han emprès per resoldre’l.

Cal prevenir de soca-rel la violència de gènere amb l’educació adequada des de la infantesa, i prolongar-la especialment en l’ensenyament secundari, així com amb campanyes massives de formació a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Això donarà resultat a llarg termini, però a curt termini són la justícia, la policia i el suport social els que han d’ajudar a prevenir amb més eficàcia les agressions que no només poden posar fi a la vida de les dones, sinó que també deixen un cost intangible en forma de dolor, por i patiment dels fills i els familiars.

Les dones necessiten saber i comprovar que l’Estat les protegeix de debò quan denuncien les agressions masclistes. Per això cal facilitar encara més l’accés de les dones agredides a canals, mitjans o serveis assistencials als quals puguin acudir per demanar ajuda quan se sentin amenaçades. Els familiars i els amics més propers, en aquest sentit, són també un suport crucial.

El pacte d’Estat contra la Violència de Gènere firmat per tots els grups parlamentaris el 2017 conté 290 mesures per combatre el maltractament masclista, incloses les abans esmentades, però amb prou feines se n’ha implementat un 25%. Tampoc no s’han elevat les penes per als maltractadors. Sabem el que cal fer. Es tracta de fer-ho amb promptitud i eficàcia. Cap més dona morta! L’objectiu ha de ser tolerància zero amb la violència de gènere. Això no només protegirà les dones, sinó que ens farà millors com a societat.