La Vanguardia (Català-1ª edició)
Movistar+ s’endinsa en la ciència-ficció amb la sèrie ‘Paraíso’
La història barreja fantasia, aventures i thriller en un viatge als noranta
Movistar+ estrena avui la sèrie Paraíso, la primera gran aposta de la plataforma pel gènere de la ciència-ficció i la fantasia. El director Fernando González Molina (Palmeras en la nieve, El guardián invisible) fa una nostàlgica incursió als anys vuitanta i noranta amb una trama fantàstica, que barreja l’aventura i el thriller, i que protagonitzen nens que van amb bicicleta, adolescents boges per Mecano i pares disposats a tot per protegir els seus fills. Una sèrie en què molts veuen una espècie de versió espanyola de l’exitosa Stranger things. Movistar+ n’estrena avui els tres primers episodis, i després n’oferirà un cada divendres fins a completar la sèrie el 2 de juliol.
La història arrenca a la costa de Llevant el 1992, després de la misteriosa desaparició de la Sandra, l’Eva i la Malena, tres noies de 15 anys que van assistir a una festa a la discoteca Paraíso. El germà d’una d’elles, Javi, i els seus amics, cansats de la ineficàcia policial, investigaran pel seu compte i, amb les bicicletes i els patinets, es veuran immersos en una aventura plena de misteri, fets paranormals i girs de guió. Junts descobriran que “els que tenen la seva germana no són d’aquest món”, segons avança la plataforma.
Produïda per Movistar+ en col·laboració amb The Mediapro Studios, Paraíso ha estat un repte per a Fernández González Molina en molts sentits, segons confessa ell mateix. El primer, el de “no defraudar” a l’hora de plasmar “la història tan potent i l’univers tan singular” que retrataven els guions, creats pel mateix González Molina, amb Ruth García i David Oliva.
Un univers ple d’icones, “de la meva experiència veient Verano azul o V ,de quan comprava els llibres d’Elige tu propia aventura o Els Hollister, dels Bollycao, de trucar al timbre d’un amic perquè baixi a jugar, de les bicis”, explica. El cinema de Spielberg, de Joe Dante, de John Hughes o de Zemeckis i pel·lícules com Els goonies, Gremlins o El vuelo del navegante estan en l’esperit de la sèrie, revela el director, que assegura que Paraíso recupera “aquella sensació de viatge i de submergir-se en un món paral·lel” que oferien tots aquests referents dels vuitanta i noranta.
L’ambició de Paraíso és asseure’s davant la tele tota la família en uns temps en què la manera de consumir ficció ha canviat radicalment. “Paraíso és una sèrie d’aventures, fantàstica, amb un univers propi, però com sempre aquesta és només la carcassa”, explica González Molina.
“En el fons, la nostra història parla de la pèrdua, de la necessitat de transcendir, de l’adolescència com aquell moment vital en què ens sentim sols i desorientats però també capaços de tot, de l’amistat, la lleialtat, del despertar sexual... Parla de créixer i ser adult, i de la por que això ens provoca”, afegeix el cineasta. Uns temes universals a què han recorregut “perquè la sèrie no fos un artifici de ciència-ficció fantàstic, sinó que tingués uns agafadors que tinguessin a veure amb coses que entenia tothom”.
En el repartiment es creuen joves actors com Pau Gimeno (Javi), María Romanillos (Bea), Cristian López (Álvaro), León Martínez (Cincona) i Héctor Gonzalbo (Zeta) amb d’altres de més veterans com Macarena García (la guàrdia civil Paula Costa), Iñaki Ardanaz (Mario) i Gorka Otxoa (pare d’en Zeta).