La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un primer pas positiu
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, van mantenir ahir la primera conversa telefònica des que el segon va prendre possessió del càrrec el dia 24 de maig. Els dos polítics, després d’una conversa fluida de quaranta minuts, van acordar reunir-se presencialment aquest mes en la Moncloa “per avançar cap a la superació dels reptes comuns mitjançant el diàleg”, segons van informar els dos governs en un comunicat conjunt, una mostra de la voluntat de les dues parts de recompondre les relacions institucionals.
Que el cap de l’Executiu espanyol i el de la Generalitat mantinguin una relació cordial, fluida i periòdica hauria de ser normal. Però les circumstàncies conegudes per tothom han fet que qualsevol gest o manifestació d’alguna de les dues parts adquireixi més transcendència del que és habitual. Per això aquest primer pas donat per Sánchez i Aragonès s’ha de rebre amb optimisme i esperança, perquè la pròxima entrevista cara a cara que tindran ha de ser l’avantsala de la represa de la taula de negociació entre els dos governs per intentar resoldre el conflicte polític a Catalunya.
Hi ha temes d’enorme importància que esperen el diàleg entre els dos dirigents. Alguns afecten directament al desenvolupament del procés, però n’hi ha d’altres igualment transcendents en aquests moments com l’ús i la gestió dels fons europeus, les mesures per sortir de la crisi econòmica provocada per la pandèmia i les infraestructures de futur per a Catalunya, entre elles l’ampliació de l’aeroport del Prat, que Aena ha posat sobre la taula i que seria imperdonable deixar passar. És important que la Generalitat mantingui el diàleg bilateral amb el Govern central i que s’incorpori de forma plena a tots els fòrums multilaterals de negociació en què es plantegen qüestions que afecten totes les comunitats, com el finançament autonòmic.
Un assumpte que sens dubte sobrevolarà també la futura trobada
La conversa entre Sánchez i Aragonès ha de ser l’inici del necessari diàleg bilateral
bilateral entre els dos presidents és el dels indults. ERC i Junts no volen que el temps que el Govern espanyol es pugui prendre per decidir sobre ells afecti la taula de diàleg sobre el conflicte polític que planteja l’independentisme. No hi haurà cap negociació sobre les mesures de gràcia, ja que es tracta d’una competència de l’Executiu espanyol i perquè la via que defensen els dos partits independentistes, sense oposar-se als indults, és la de l’amnistia. És evident que indultar els líders del procés suposarà un desgast i un cost electoral per a Pedro Sánchez, que està disposat a impulsar una desinflamació del conflicte amb les mesures de gràcia i la reforma del Codi Penal per rebaixar les penes per sedició, amb la qual cosa vol assegurar-se el suport dels republicans en temes clau en el que queda de legislatura espanyola.
La taula de diàleg, creada pel PSOE i ERC a canvi que els republicans facilitessin la investidura de Sánchez, no es reuneix des del 20 de febrer del 2020. Des d’aleshores s’ha perdut molt de temps, esmerçat en acusacions i desqualificacions contínues entre el Govern espanyol i la Generalitat que presidia Quim Torra. L’arribada de Pere Aragonès al Govern obre una etapa nova que les dues parts semblen decidides a aprofitar. Aquesta qüestió necessitarà temps i molt d’esforç de tots dos per entendre la posició de l’altre i trobar la manera de sortir del xoc larvat els últims anys i que va desembocar en els lamentables esdeveniments de la tardor del 2017.
Sánchez i Aragonès han de buscar un marc de confiança que permeti a totes dues parts asseure’s i parlar amb franquesa. És hora de tenir valentia política, assumir els possibles costos que el diàleg i la negociació puguin tenir per a ambdues parts i començar a treballar junts per trobar solucions consensuades per millorar la vida dels catalans. Deu anys de confrontació política i institucional entre el Govern espanyol i el català són més que suficients. És el moment del diàleg i de l’entesa a què Sánchez i Aragonès diuen haver-se compromès.