La Vanguardia (Català-1ª edició)
Duel entre la democristiana CDU i la ultradreta en una cita regional
Les eleccions de Saxònia-Anhalt, últim test abans de les generals a Alemanya
Alemanya afronta avui en els comicis regionals de Saxònia-Anhalt, land poc poblat de l’est, el seu últim test polític abans de les eleccions generals del 26 de setembre, que seran les primeres des del 2005 sense la democristiana Angela Merkel a la contesa. A diferència de l’anunciada lluita federal entre conservadors i ecologistes, aquesta cita regional es presenta com un duel pel primer lloc entre la democristiana CDU i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), sempre forta als seus feus de l’antiga RDA comunista.
Estan cridats a les urnes 1,8 milions d’electors (el land té 2,2 milions d’habitants), però el petit estat federat és observat amb atenció per tot el país com a última prova del superany electoral alemany que acabarà quatre mesos després amb les generals.
Els sondejos preveuen un panorama incert entre els dues grans formacions a Saxònia-Anhalt. El Politbarometer de la cadena pública ZDF, desvelat dijous, dona a la CDU el 30%, un clar avantatge sobre l’AfD i el seu 23%. Però el sondeig de l’institut INSA que va publicar divendres el diari Bild retrata una ajustada brega entre la CDU i l’AfD per a la primera plaça, amb el 27% i el 26%, respectivament.
Per la CDU, que presideix des de gener Armin Laschet, polític impopular en les enquestes com a candidat a canceller, és bàsic quedar bé en aquestes eleccions regionals, després de la desfeta soferta en l’anterior doble cita electoral. El 14 de març, els conservadors van fracassar a les urnes de BadenWürttemberg i Renània-Palatinat, on van vèncer el verd Winfried Kretschmann i la socialdemòcrata Malu Dreyer. Tots dos ja eren presidents dels seus lands i hi van anar aureolats per una forta popularitat territorial i reputació d’eficiència.
A aquella mateixa lògica d’ancoratge territorial s’aferra la CDU a Saxònia-Anhalt, el president del qual, el democristià Reiner Haseloff, governa des d’abril del 2011. Les legislatures dels estats federats són de cinc anys, i Haseloff va pactar en la primera una coalició de govern amb els socialdemòcrates, però el 2016 l’aritmètica no els va permetre reeditar-la i van haver de recórrer als verds per a un tripartit. Haseloff, de 67 anys, es va convertir així en el primer cap d’un Govern a Alemanya en liderar una coalició Kènia, anomenada així perquè els colors dels tres partits (negre, vermell i verd) són els de la bandera d’aquell país africà. El tripartit ha funcionat bé aquests cinc anys “amb tots el seu alts i baixos”, va dir aquesta setmana Haseloff.
Si l’AfD, el candidat del qual és Oliver Kirchner, fos el partit més votat, no tindria opcions de formar una coalició de govern, en virtut del cordó sanitari dels altres partits contra la ultradreta. En els comicis d’aquest land del març del 2016, l’AfD va ser la segona formació més votada (24,3%) precedida per la CDU (29,8%), però ningú no va voler negociar amb ells, i Haseloff va fer llavors la inusual coalició tripartida Kènia.
Però en alguns sectors conservadors dels lands de l’est hi ha la temptació de treballar amb l’AfD, una cosa que Haseloff s’esforça a impedir –al gener va fer fora el ministre
Els comicis del 26 de setembre, d’aquí quatre mesos, seran els primers des del 2005 sense Merkel en la lluita
A Magdeburg
L’AfD continua fort als lands de l’antiga RDA, on incita el sentiment de greuge postreunificació
regional d’Interior, sospitós de simpaties ultres–, i que Armin Laschet condemna sempre. “La CDU no pot implicar-se en cap acostament a l’AfD; qui ho faci ja pot deixar la CDU”, va recalcar Laschet en una entrevista dijous amb el grup de mitjans Funke.
Saxònia-Anhalt, territori molt marcat per la indústria del carbó, és el més pobre dels cinc lands sorgits de l’antiga RDA, i un dels més afectats per l’èxode dels seus habitants després de la reunificació d’Alemanya. És, doncs, un terreny fèrtil per a la ultradreta, que va construir l’èxit explotant una retòrica antiimmigració després de l’arribada de refugiats al país el 2015, i encoratjant el sentiment de greuge postreunificació que senten encara alguns habitants de regions de l’antiga RDA. Ara, a més, la ultradreta s’alimenta de l’enuig de molta gent per la fluixa gestió de la pandèmia de les autoritats i per una campanya de vacunació plena de sotracs que sembla que, per fi, començar a agilitar-se.
A banda del duel CDU-AfD, els ecologistes de Saxònia-Anhalt aspiren a capitalitzar l’estrebada federal de la seva candidata a cancellera, Annalena Baerbock. Els verds sempre han tingut resultats fluixos als lands orientals, però aquesta vegada els sondejos els donen al voltant del 10%, és a dir, el doble del que van aconseguir en aquest land (5,2%) fa cinc anys.