Hivern demogràfic a la Xina

Després de tres dècades de planificació familiar intrusiva, ara Pequín anima els xinesos a tenir més de dos fills per apuntalar l’economia

Margaret Atwood va escriure El conte de la serventa el 1984. La història transcorre en un futur governat per un moviment fonamentalista cristià en què la contaminació ha fet infèrtils la majoria de dones. Les serventes de la trama són la casta inferior, les dones fèrtils, obligades a procrear per a la classe dirigent, els comandants. L’escriptora va imaginar aquell patriarcat totalitarista els anys d’ascens de la dreta religiosa americana, durant la presidència de Ronald Reagan. Però l’argument central estava en la crisi de la fertilitat, l’angoixa per un futur sense nens.

El mateix any que Atwood va escriure la novel·la, a l’altra banda del Pacífic els dirigents xinesos acceleraven la implantació de la política de planificació familiar més intrusiva de la història. La política del fill únic. El món encara es dividia entre països desenvolupats i subdesenvolupats. El control de la natalitat era un factor de progrés i les institucions multilaterals i les fundacions americanes finançaven programes de family planning. L’objectiu era combatre la pobresa i donar a les dones poder de decisió sobre els fills que volien tenir i el moment de tenir-los. A la pràctica aquelles polítiques es reduïen a la distribució d’anticonceptius. I, en casos extrems, a polítiques d’esterilització en algunes poblacions.

A la Xina la planificació familiar consistia a imposar un límit de fills a les parelles per evitar que l’augment de la població es “mengés” el vertiginós creixement econòmic. La idea neix el 1978 (el país ja s’acostava als mil milions de persones) i s’aplica de manera efectiva durant la primera meitat dels anys vuitanta. Va ser una decisió impopular i cruel. El partit va crear una extensa burocràcia i va delegar als comitès locals tota la responsabilitat sobre l’èxit del pla: hi va haver avortaments forçats, esterilitzacions, un estret control social i moltes sancions.

A Occident es parlava de bomba demogràfica. Una inquietud que era compatible amb l’angoixa per la caiguda de la natalitat en alguns països. I amb un recel creixent cap a la intervenció de l’estat en la vida de les persones. Un filòsof, Michel