La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu veu un aval internacional per a la seva “via política” a Catalunya
“Ningú no qüestionarà els indults”, esgrimeix la Moncloa davant l’ofensiva del PP
Abans que el Consell de Ministres ho aprovi, l’arriscada decisió de Pedro Sánchez d’indultar els dirigents independentistes del procés ja té una contundent reacció contrària de la dreta espanyola, la incomprensió de bona part de la societat més enllà de Catalunya i fins i tot els recels d’alguns sectors del PSOE. Però el Govern central, segons transmeten a La Vanguardia els seus màxims responsables, està convençut que aquests indults disposen d’un ampli suport de la comunitat internacional, precisament en un dels escenaris a què el procés independentista català es va aferrar amb força per alimentar la seva causa.
“Internacionalment, tot el que sigui rebaixar la temperatura a Catalunya és benvingut”, afirma un dels ministres implicats en l’operació de desinflamar la qüestió catalana, també més enllà de les fronteres espanyoles. “Ningú no qüestionarà els indults”, assegura amb total convicció.
A l’Executiu esgrimeixen dos moviments registrats aquesta mateixa setmana que, a parer seu, avalen la seva posició a favor del diàleg i la via política per intentar desenredar la situació catalana. En primer lloc, el debat celebrat a la comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) a Estrasburg. Precisament, l’organització internacional que vetlla per la protecció de les llibertats fonamentals, la democràcia i l’Estat de dret. El Ministeri d’Afers Exteriors que dirigeix Arancha González Laya dijous es va afanyar a concloure que “el Consell d’Europa avala l’actuació d’Espanya en relació amb els polítics independentistes catalans”.
El departament de Laya va destacar de l’informe del relator letó Boriss Cilevics, que el ple de l’APCE votarà el 21 de juny, que a més del reconeixement de l’ordre constitucional espanyol i el bon funcionament de l’Estat de dret a Espanya, “l’Assemblea considera que les penes imposades són molt elevades i recomana l’indult dels presos”. També, entre altres qüestions, que “amb independència de l’antijuridicitat dels actes comesos, la situació té una naturalesa política i no es resoldrà amb el Codi Penal, sinó a partir d’una negociació política, dins el respecte a l’ordre constitucional d’Espanya”. És a dir, just el mateix argument que esgrimeix el Govern central amb l’objectiu d’obrir un nou escenari a Catalunya per a la resolució dialogada del conflicte. “No es pot normalitzar la situació a Catalunya mentre hi hagi polítics a la presó”, adverteix un dels ministres polítics de l’Executiu de Sánchez.
També dijous, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va mantenir una trobada informal a Madrid amb l’italià Gianni Buquicchio, president de la Comissió de Venècia. Aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa, creat per “promoure, preservar i reforçar” la democràcia, també va avalar l’any passat els arguments amb què el Tribunal Constitucional va declarar il·legal el referèndum d’independència celebrat a Catalunya l’1 d’octubre del 2017. La mateixa Calvo va destacar la importància d’aquesta cita, en què va assegurar haver traslladat Buquicchio “informació directa i veraç sobre qüestions que afecten el nostre país en relació amb la Unió Europea”.
“És molt important que la Comissió de Venècia tingui informació directa dels nostres experts i juristes que ens ajudi a millorar i també a mantenir el bon nom del nostre país i la qualitat de les nostres institucions en el debat comú europeu”, va assenyalar Calvo mentre la imminent concessió dels indults als líders independentistes del procés monopolitza l’escenari polític a Espanya. A més a més, Sánchez també té compromesa la reactivació de la reforma del Codi Penal per rebaixar les penes del delicte de sedició pel qual van ser condemnats nou dels dotze dirigents independentistes, l’expedient d’indult dels quals està tramitant el Ministeri de Justícia que dirigeix Juan Carlos Campo.
Tanmateix, el Govern espanyol continua excloent d’aquests indults l’expresident Carles Puigdemont, fugit a Brussel·les, i confia que algun dia pugui ser jutjat a Espanya. “Tant de bo puguem tenir l’extradició de Puigdemont perquè sigui jutjat amb totes les garanties processals, com va passar amb la resta dels imputats”, va reiterar dimarts la portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero.
En paral·lel als indults i la reforma de la sedició, en tot cas, i després de la primera reunió acordada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès per a aquest mateix mes a la Moncloa, l’objectiu és reobrir la taula de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya per abordar els possibles passos encaminats a la resolució del conflicte polític.
ELS MOVIMENTS POLÍTICS L’Executiu celebra la posició del Consell d’Europa i es reuneix amb la Comissió de Venècia
LA RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE “Fora de les nostres fronteres és clara la percepció que cal avançar”, al·leguen
LA MIRADA GLOBAL “Internacionalment és benvingut tot el que a Catalunya sigui rebaixar la temperatura”
“Es tracta de traslladar a Catalunya una oportunitat de tranquil·litat i convivència davant la divisió i la deriva dels últims deu anys”, defensen altes instàncies de l’Executiu. “El nostre triomf electoral també va significar un missatge per armar aquest diàleg”, justifiquen. En benefici no només de Catalunya sinó del conjunt de l’Estat, adverteixen. “La resta d’Espanya no pot viure políticament amb aquesta crispació pels temes de Catalunya contínuament”, al·leguen.
I la peça determinant per obrir aquest nou escenari a Catalunya ara són els indults per als dirigents independentistes condemnats, defensen al Govern espanyol. “La democràcia és tan forta com a sistema polític de convivència que per això tenen el dret de gràcia, per fortalesa, i no pel contrari”, subratllen a la Moncloa. Amb l’aval, insisteixen, de la comunitat internacional: “Fora de les nostres fronteres és clara la percepció que cal resoldre i avançar en la situació”.
Exconseller de Cultura de la Generalitat
Processat per malversació i desobediència. No hi ha cap ordre internacional de detenció contra ell, després que Bèlgica la rebutgés, però sí a Espanya
PEL REBUIG DE BÈLGICA Llarena ha consultat el Tribunal de la UE abans de tornar a presentar euroordres
UN MECANISME DIFERENT Amb Suïssa hi ha conveni d’extradició i la decisió és més política, decideix el Govern
Llarena va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, sobre qui és l’autoritat judicial competent per presentar les euroordres i evitar que la justícia belga les hi torni a rebutjar. Espera la resposta.
“Llarena s’ha enredat amb les euroordres, quan hauria de saber com funcionen. Però totes les seves estratègies han estat equivocades des de la perspectiva del dret de la Unió Europea; no coneix l’ordenament jurídic”, assegura l’advocat Gonzalo Boye, defensor de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig. Amb Boye, l’equip jurídic l’integren nou persones més a Bèlgica, cinc a Espanya, tres a Alemanya i tres al Regne Unit.
La situació de Marta Rovira és diferent. Suïssa no forma part de la UE i allà no valen les ordres europees d’entrega i detenció com a Bèlgica, sinó que s’aplica un conveni d’extradició. “Hi ha diferències legals, però les principals tenen a veure amb la pràctica i amb el context juridicopolític de Suïssa –assenyala el seu advocat, Andreu van den Eynde–. No regeix el principi de confiança mútua com a la UE, i l’extradició s’encara d’una altra manera, més a fons. A més, té una tradició històrica de no extradir per delictes polítics molt clara, és molt protector, en aquest sentit. Però alhora no tenim uns tribunals com els de la UE, que és on els altres poden anar a batallar les resolucions, i per tant estem sotmesos a una decisió més política, perquè l’extradició no l’atorguen els jutges sinó el Govern. És un context diferent, que ningú no pot preveure si és millor o pitjor”.
Van den Eynde assenyala que no tenen constància que s’hagi obert el procés d’extradició de Rovira. “Però veiem com en el procediment judicial constantment es parla d’ella. En la qüestió prejudicial Llarena pregunta com funciona l’euroordre per als que viuen a la UE, perquè diu que això també afectarà la decisió que prendrà sobre Marta Rovira. És tan ambigu que des del punt de vista jurídic no sabem on apunta”, afegeix.
Com que no hi ha cap resolució relativa a la dirigent d’ERC a part del processament el març del 2018, la seva imputació continua sent per rebel·lió, tot i que si Llarena activa algun mecanisme contra ella l’haurà de canviar, com va fer amb la resta.
Els cinc encausats principals de l’1-O que no han comparegut davant la justícia espanyola ara per ara tenen llibertat de circulació per Europa, a excepció d’Espanya, on hi ha ordres de detenció contra ells, la validesa de les quals va confirmar al març el Tribunal Constitucional, en resposta a un recurs de Puigdemont i Comín, que demanaven de poder tornar a Catalunya amb la garantia de la seva immunitat parlamentària.
L’ordre de detenció estatal també regeix per a l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, expatriada a Suïssa. En el seu cas no hi ha ordre internacional, ja que està acusada de desobediència i no es preveu pena de presó. Seguint la lògica judicial aplicada pel mateix delicte a la també exdiputada de la CUP Mireia Boya, Gabriel podria tornar sense risc d’anar a la presó. Però ella sempre ha dit que no se’n refia.