La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ni presos ni (del tot) lliures
Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Rovira ara es poden moure per Europa, però si tornen a Espanya serien detinguts
No surrender”, va escriure dimecres l’expresident Carles Puigdemont al seu compte de Twitter, amb una fotografia amb els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres somrients i amb el braç alçat en senyal de victòria. El Tribunal General de la Unió Europea ha notificat aquesta setmana als tres eurodiputats que els restitueix temporalment la immunitat que el Parlament els havia retirat al març –a petició del Tribunal Suprem–, mentre resol els recursos presentats. És, efectivament, una victòria en el pols que lliuren amb la justícia espanyola, ja que no es poden activar les ordres europees de detenció i entrega, i tenen llibertat de circulació. Però en canvi no poden tornar a Espanya. Tampoc l’exconseller Lluís Puig, expatriat com els anteriors a Bèlgica, o l’exdiputada i secretària general d’ERC, Marta Rovira, a Suïssa. Pels delictes que se’ls imputen en la causa de l’1-O, serien empresonats immediatament.
No estan presos, però tampoc no són del tot lliures.
El processament obert contra els líders del procés va ser dictat el març del 2018 pel jutge Pablo Llarena, que va enviar a presó per rebel·lió –i en alguns casos també malversació de cabals públics– nou d’ells i va emetre ordres internacionals de detenció contra Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en el seu camí a Brussel·les, i contra Rovira.
Des d’aleshores la justícia espanyola treballa per portar-los de tornada i fer-los seure al banc dels acusats. Fins ara sense èxit. De moment, des de l’altra banda un potent equip d’advocats ha aconseguit evitar-ne l’entrega. Però es mantenen vigents els delictes pels quals Llarena va dictar ordre de processament contra ells en la causa original i, per no estar a disposició del tribunal, des del juliol del 2018 estan declarats en rebel·lia, una situació confirmada un any després per la Sala Segona del Suprem.
En els més de tres anys transcorreguts des de l’ordre de processament, Llarena ha cursat euroordres contra Puigdemont, Comín, Ponsatí –a Escòcia fins aquest any– i Puig, dues vegades. La primera el març del 2018. La segona, després de la sentència de l’octubre del 2019, en què el delicte de rebel·lió ja es va substituir pel de sedició. En aquestes ordres internacionals Llarena va demanar la detenció de Puigdemont i Comín per sedició i malversació; la de Ponsatí per sedició i la de Puig per malversació i desobediència.
Totes aquestes euroordres avui són paper mullat. Les primeres van ser tornades al Suprem sense tramitar per part de la justícia belga dos mesos després de ser enviades, per un defecte de forma: no tenien una ordre de detenció a Espanya. Pel que fa a la segona remesa, enviada després de la sentència del 2019, tampoc no estan actives. Els tres eurodiputats tenen immunitat parlamentària. I, en el cas de Puig, l’ordre de lliurament va ser re
Expresident de la Generalitat
Processat per sedició i malversació. No hi ha cap ordre internacional de detenció contra ell, però sí espanyola. Té immunitat com a eurodiputat butjada per la justícia belga, en primera instància l’agost del 2020, i en sentència definitiva el gener d’aquest any per la Cambra d’apel·lacions. Els jutges belgues entenen que l’òrgan judicial predeterminat per llei per enjudiciar la causa de l’1-O a Espanya no és el Suprem sinó un tribunal amb jurisdicció a Catalunya, i que l’entrega de Puig posaria en risc drets fonamentals, com ara la presumpció d’innocència.
Després d’aquesta decisió, el jutge
Exconseller de Salut de la Generalitat
Processat per sedició i malversació. No hi ha cap ordre internacional de detenció contra ell, però sí espanyola. Té immunitat com a eurodiputat
Exconsellera d’Educació de la Generalitat
Processada per sedició. No hi ha cap ordre internacional de detenció contra ella, tot i que sí a Espanya. Té immunitat com a eurodiputada