La Vanguardia (Català-1ª edició)
La caiguda en desgràcia del matrimoni ‘popular’
María Dolores de Cospedal i Ignacio López del Hierro han esquivat escàndols durant més d’una dècada fins que han acabat imputats
María Dolores de Cospedal i Ignacio López del Hierro han fet un tàndem, i no només sentimental. Els seus tripijocs han portat el matrimoni a ser investigat en l’operació Kitchen. El jutge de l’Audiència Nacional sospita que la que va ser secretària general del Partit Popular podria haver estat qui va orquestrar el pla per liquidar judicialment l’extresorer del seu partit Luis Bárcenas i robar-li la documentació comprometedora que guardava. Si se li sostreia la informació que la podria posar entre l’espesa i la paret a ella, al president Mariano Rajoy i al partit, Bárcenas es quedaria sense eines per fer-los xantatge i evitar ser condemnat.
Segons la investigació, Cospedal podria haver estat una de les ideòlogues del pla, però el seu marit va ser qui li va donar els contactes. López del Hierro sabia qui o qui eren les persones capaces de fer la feina bruta: no podia ser cap altre que el comissari José Manuel Villarejo, a qui l’unia una amistat d’anys.
López del Hierro se sabia moure per aquells mons, aquesta línia entre el món empresarial, el policial i el delinqüencial. Ell era qui tenia els contactes al PP abans que la seva dona aterrés al partit. Cospedal va aconseguir ser presidenta de Castella-la Manxa i des d’allà va guanyar més poder quan va arribar a la secretaria general del partit. Seria la mà dreta de Rajoy, i, com a recompensa per la seva lleialtat, va ser nomenada titular de Defensa el 2016.
L’última dècada el matrimoni ha anat esquivant escàndols judicials fins que les converses i anotacions de Villarejo ho han fet impossible. El més sonat va ser el nom de Cospedal com a receptora de sobresous per part de Bárcenas. L’extresorer va reconèixer davant el jutge que l’havia pagat en negre, malgrat que ella sempre ho ha negat. Al judici pels papers de Bárcenas va declarar en qualitat de testimoni per insistir una vegada i una altra que els apunts de Bárcenas eren “del tresorer, no del PP”. Però és que, a més, es dona la paradoxa que López de Hierro surt en aquests mateixos papers com a donant. També ho va negar. Tant és així que davant el tribunal va declarar no ser el “López H”. o “López Hierro” que consta en relació amb dues donacions de més de 100.000 euros.
Cospedal també es va veure esquitxada per una adjudicació a l’empresa Sufi, filial de Sacyr –a Toledo– quan ella era presidenta autonòmica. Bárcenas va explicar al jutge que l’ex-número dos del PP va mediar perquè es concedís aquella obra a Sufi. Tot i això, aquell afer judicial va quedar diluït i ella en va sortir del tot neta.
La dona de confiança de Rajoy va ser qui va assumir la responsabilitat de treure Bárcenas del partit, malgrat que quan es va saber la seva imputació a la Gürtel se’l va intentar ajudar. De fet, les anotacions de Villarejo indiquen que es va muntar un pla per “salvar Bárcenas”. Però no comptaven que Suïssa enviaria totes les dades de l’extresorer, amb la seva fortuna oculta de 48 milions. Aleshores la jugada va canviar: Bárcenas o el partit. I Bárcenas va ser expulsat. Cospedal es va encarregar de fer-ho i l’extresorer va prendre represàlies judicials contra ella, per bé que totes sense èxit.
El matrimoni sempre s’ha fet costat en els seus vaivens judicials. Quan el nom de López del Hierro va sortir a la palestra en casos de corrupció com Lezo o fins i tot en l’afer Pujol, Cospedal va utilitzar les seves eines per defensar-lo i negar la seva participació en qüestions compromeses. En el cas de l’operació Lezo, per la qual es va detenir l’expresident madrileny Ignacio González, l’UCO va interceptar unes converses en què Gónzalez comentava al seu germà Pablo, també investigat, que el marit de Cospedal “cobra per sota mà de 27.000 llocs”. “És un desagradable que t’hi cagues, és un carallot de merda”, afirmava l’expresident. En aquelles converses el seu germà Pablo se centrava més en el risc que aquestes activitats podrien tenir per a Cospedal: “Amb el que explica [Ignacio López del Hierro], jo no sé com és que l’altra està així de disposada, ja que en qualsevol moment la rebolcaran. Bé, ara que està a Defensa potser no”.
Per aquelles mateixes dates la UDEF situa López del Hierro com a soci d’una tapadora del fill gran de l’expresident català, Jordi Pujol Ferrusola, en plena investigació pel patrimoni familiar i els negocis d’aquest últim. Segons els informes policials, l’empresa que els vinculava, Ibadesa Cat, es va constituir el 4 d’octubre del 1996 amb Jordi Puig, a qui la policia situa com a testaferro de Pujol Ferrusola. López del Hierro hi hauria estat com a accionista dos anys, entre el 1996 i el 1998, fins que va vendre les accions a Puig, tot i que judicialment aquell tema tampoc no va tenir recorregut. La UDEF vinculava directament aquesta entitat amb el fill de l’expresident i la situava a l’entramat de Pujol Ferrusola per presumptament cobrar comissions.
El nom de López del Hierro ha tingut més arestes judicials. La Fiscalia de Cantàbria va investigar i després va arxivar una denúncia contra ell pel cas Liberbank per apropiació indeguda i falsedat documental. Havia estat denunciat per cobrar 7.000 euros al mes de Bancantabria Renting quan en realitat no treballava per a aquesta entitat. Però la Fiscalia va concloure que la relació laboral havia quedat provada per una sèrie de correus electrònics de l’any 2012.
Els noms de Cospedal i López del Hierro feia molt de temps que planaven en diversos afers judicials, malgrat que sempre n’havien aconseguit sortir ben parats. El 29 i 30 de juny han de declarar com a investigats davant el jutge García Castellón, que decidirà si les seves explicacions exculpatòries són creïbles.
Els seus noms apareixen en casos com els papers de Bárcenas, Lezo, Pujol o Liberbank, però n’han pogut sortir nets