... t'estalvies problemes i n'obtens el millor preu

Camarón que se duerme, se lo lleva la corriente.

DRefrany andalús

iumenge que ve, 13 de juny, milers de persones es manifestaran a la plaça Colón de Madrid contra l’indult als polítics catalans presos. Aquell mateix dia més de 46.000 afiliats de la federació andalusa del PSOE estan cridats a elegir la persona que els haurà de representar en unes futures eleccions autonòmiques. Serà la primera vegada que el PSOE andalús decideixi el seu lideratge electoral en torneig obert. Set dies abans d’aquestes primàries, ningú no s’atreveix a tancar un pronòstic. El salmorejo es presenta molt espès.

Juan Espadas Cejas (Sevilla, 1966), alcalde de Sevilla des de fa sis anys, és el candidat renovador, en la mesura que s’ofereix com a alternativa a Susana Díaz Pacheco (Triana, Sevilla, 1974), presidenta de la Junta d’Andalusia entre el 2013 i el 2019, derrotada aspirant a la secretaria general del PSOE a les primàries del 2017 i perdedora dels últims comicis autonòmics andalusos, celebrats el desembre del 2018. Hi ha un tercer candidat, a qui tothom dóna molt poques possibilitats: Ángel Hierro (Jimena de la Frontera, Cadis, 1963), exdiputat al Congrés i professor d’Economia. Si el guanyador de diumenge vinent no obté més d’un 50% dels vots hi haurà una segona volta. S’elegeix el líder electoral, no el secretari general del partit.

L’alcalde de Sevilla es proposa de substituir al cartell electoral del socialisme andalús una dona combativa que va obtenir suports importants durant l’última crisi orgànica del PSOE. Va arribar a tenir al costat gairebé tota la nomenclatura del partit, des de Felipe González fins a José Luis Rodríguez Zapatero, amb la significativa excepció de Joaquín Almunia, que va preferir mantenir-se al marge. Es lluitava per la secretaria general del PSOE i tambe tenia a favor gairebé tots els mitjans de comunicació de Madrid. Era l’elegida des de dalt. I va perdre. En la competició amb el defenestrat Pedro Sánchez no va saber captar l’humor de les bases del partit. Mal moment per aparèixer com la candidata designada pel poders forts de la capital d’Espanya. Més tard, el desembre del 2018, va cometre l’error d’avançar les eleccions andaluses, creient, a la manera

Pedro Sánchez se la juga diumenge que ve a Andalusia: una derrota del seu candidat li faria mal

pujolista, que una campanya avorrida la podia beneficiar. Es va trobar que una part de l’electorat tenia ganes de gresca després de trenta-sis anys ininterromputs de governació socialista a Andalusia. Part dels votants d’esquerres es van quedar a casa i va emergir Vox com a nova cristal·lització política del malestar. Després d’aquelles dues catàstrofes, Díaz ha decidit no rendir-se. Ara la candidata de l’establishment madrileny davant Sánchez intenta escriure el seu propi manual de resistència.

Ara Juan Espadas és el candidat oficialista. És la carta de Sánchez per a la renovació, després d’una aposta fugaç de l’aparell central socialista pel diputat de Jaén Felipe Sicilia, que no es va arribar a materialitzar. La candidatura d’Espadas ha estat llançada des de Dos Hermanas, el Cap Canaveral del socialisme andalús. Dos Hermanas, municipi de 133.000 habitants de la perifèria de Sevilla, és una referència fonamental en aquesta història. La referència s’anomena Toscano, Quico Toscano, alcalde de Dos Hermanas des del 1983. Aquest home va esdevenir el principal puntal de Sánchez quan aquest últim va ser defenestrat després de negar-se per

Susana Díaz intenta invertir els papers: ara es presenta com la candidata ‘resistent’ contra l’oficialisme