Plou? Culpa dels homes!

Que els mascles tenen la culpa de tots els mals és cosa sabuda i, com a tal, indiscutible. El canvi climàtic, sense anar més lluny, no és altra cosa que una de les conseqüències de la maldestra manera de fer dels homes, que, incapaços de lligar curt la seva naturalesa predadora, es comporten sempre i a tot arreu com una plaga de llagostes.

Alguns senyors intenten dissimular la seva condició de botxins del planeta i fer propòsit d’esmena fent-se passar, amb més voluntat que encert, per feministes. És un esforç sempre inútil. La màcula del pecat original no s’esborra amb dos articles i quatre piulades. Purgar les maldats dels ancestres no pot ser tan fàcil. La factura acumulada és tan llarga que resulta inassumible i només pot abonar-se embargant definitivament la condició masculina.

L’única esperança que ens queda per revertir tanta catàstrofe és la feminització del planeta. Així ho considera el feminisme de darrera generació que

L’única esperança que ens queda per revertir tanta catàstrofe és la feminització del planeta

portar-lo fins a un dispensari de la vora.

El ferit era el genial arquitecte Antoni Gaudí, que no seria reconegut fins a l’endemà. Va morir com un pobre. Se’l va enterrar com un rei. Tan gran va ser el seguici fúnebre que els tramvies no van poder circular. / Teresa Amiguet

Antoni Gaudí, devot catòlic, desfila a la processó del Corpus el 1924