La Vanguardia (Català-1ª edició)
León, dissenyador de mobles
Actor i director, a l’agost comença a rodar la seva versió de ‘El màgic d’Oz’
Actor, director, productor i ara, dissenyador: acaba de crear un moble bar per a espirituosos acceptant el repte de Bombai Shapphire, cosa que no l’agafa a contrapeu. Paco León (Sevilla, 1974) ja ha creat algunes peces per al seu ús domèstic i complir amb l’encàrrec d’una marca de prestigi el motiva a dedicar més temps al que amb prou feines era un hobby. L’artista està embarcat en un nou projecte, una versió contemporània del clàssic El màgic d’Oz, per al qual va convocar des de les seves xarxes socials a tothom que se senti especial: “Es tracta d’una crida a la raresa, al poc normatiu”, explica com a director. Amb novells desconeguts i talents musicals incipients, hi haurà “les cármenes”, és a dir Carmen Maura i Machi, per primera vegada juntes.
León ve de rodar als EUA el film The unbearable weight of massive talent amb Nicholas Cage: “He patit una miqueta però no tant pel text, que s’aprèn, sinó pel context: imagina estar en un rodatge i que el director o el seu ajudant et parlen des de lluny amb mascareta. Si ja costa d’entendre en castellà... Hi havia moments de lost in traslation i molt de no saber què cony estava passant [riu]”. El seu salvador va ser l’actor d’origen xilè Pedro Pascal, coprotagonista de la pel·lícula, i “l’únic que parlava
Ha rodat als Estats Units i en anglès amb Nicolas Cage, a qui considera una absoluta llegenda
castellà en quilòmetres al voltant. Fèiem de cosins i hem establert una relació com a tals”, somriu Paco León. “Nicolas Cage és una llegenda. Les 24 hores. Perquè no soc mitòman, si no, m’hauria bloquejat. Però hi ha hagut química. De fet, em va signar uns coixins per a la meva companya Miren Ibarguren, que n’és superfan. Ho vam passar molt bé”.
Amb Ibarguren va estrenar la comèdia Mama o papa, una altra línia en un full de serveis que no ha acusat la pandèmia: Ruido Capital (Movistar), Besos al aire (Mediaset) i el curt Vecinooo també han estat creades en aquests temps recents tan durs.
Una de les transformacions més transcendents que ha viscut va ser convertir-se en pare: “t’eixampla l’espectre emocional: sents un afecte desconegut i també que la capacitat del món per fer-te mal es multiplica per mil. Però també t’empodera molt; no havia cregut mai que podria matar algú i ara penso en una situació de perill per a la meva filla i no en tinc cap dubte”.
León seria capaç de sobrevolar en ultralleuger el volcà d’Islàndia si hi veiés un projecte artístic. Aquella creativitat inesgotable no té a veure amb evitar l’encasellament pel personatge que el va fer cèlebre, en Luisma de la sèrie Aída. “No vaig veure mai aquest perill. Tot i que hi és; per a molts continuo sent el Luisma perquè deu anys en prime time marquen moltíssim. Però sabia que no pararia de fer coses perquè n’havia fetes abans, de manera que no vaig tenir mai aquesta por”. Sens dubte, va encertar-la confiant en ell mateix. I encara que la seva estrella brilla més cada any, no ha canviat per això. Una altra cosa és la sensació que provoca en els qui se li acosten: “Un efecte de la fama és que de vegades canvia més la gent que tu. Tu et sents igual però la gent et mira, et demanen autògrafs, es comporten de manera diferent. Jo he intentat canviar el mínim possible en la meva quotidianitat i per descomptat, els meus amics de tota la vida ho continuen sent”.