La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com combatre una epidèmia sense vacuna
Anàlisi breu de 40 anys d’infeccions del VIH-sida per tres metges que en van viure els començaments
Després d’un any i mig de covid, les vacunes permeten veure pròxim el control de la pandèmia. No passa el mateix en l’altra gran epidèmia de les últimes dècades, la del virus d’immunodeficiència humana (VIH), que causa la sida. Es compleixen 40 anys del seu inici i hi continua havent 1,5 milions de nous casos a l’any, tot i que ja no és mortal si es tracta. Encara causa 690.000 morts anuals en països de renda mitjana i baixa, però l’agència de Nacions Unides per a la Sida (Onusida) creu que es podria controlar el 2030. Sense vacuna.
Tres metges poden ajudar a entendre l’evolució d’aquesta epidèmia, que suma uns 35 milions de morts: la dermatòloga Caterina Mieras, que va diagnosticar el primer cas de VIH a Espanya, el 1981. I dos experts més que han tractat malalts i investigat com aturar el VIH, com són Josep Maria Gatell, excap de malalties infeccioses a l’hospital Clínic (es va jubilar fa tres anys) i Bonaventura Clotet, cap de malalties infeccioses a l’hospital Germans Trias i Pujol i director del centre d’investigació de la sida IrsiCaixa.
Mieras, exdiputada i exconsellera de Cultura, amb consulta de dermatologia a Badalona, recorda els inicis com “el més brutal que he viscut”. Va diagnosticar el primer cas a Espanya com a dermatòloga del servei de medicina interna de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Era un jove periodista que va morir al cap de dues setmanes. Tenia, entre altres patologies, taques a la pell, sarcoma de Kaposi, rar en un jove, però el seu sistema immune havia caigut. Mieras havia llegit (no hi havia internet) sobre algun cas d’aquest càncer en trasplantats immunodeprimits i sobre els casos estranys als EUA de tres mesos abans. L’equip d’internistes va publicar el seu cas a The Lancet (Mieras i una col·lega van pagar les 6.000 pessetes, 36 euros, per la traducció a l’anglès), juntament amb altres casos puntuals a Europa.
Això va portar la doctora a reunions d’un grup internacional en què hi havia, entre d’altres, el després premi Nobel Luc Montagnier i els americans Robert Gallo i Anthony Fauci, avui assessor mèdic de la Casa Blanca. La preocupació del grup era determinar si les greus infeccions, aleshores totes en homes gais (el 1983 es va donar el primer cas en una dona), les causava un virus, “perquè vèiem venir un tsunami”, recorda Mieras.
Clotet era resident en el mateix servei de Vall d’Hebron. I Gatell va veure els primers casos de sida quan estava a Boston el 1982. “L’explosió de malalts a Europa va arribar dos o tres anys després. Els metges sabíem tractar les infeccions d’aquells pacients, però arribaven molt malament i no vam poder fer molt més fins que es van crear els primers antiretrovirals, medicaments específics, que eren molt tòxics”, explica Gatell, avui director mèdic global sènior a ViiV Healthcare, companyia per desenvolupar fàrmacs contra el VIH, fundada per GlaxoSmithKline i Pfizer.
Mieras recorda aquells anys com a terribles. El virus era mortífer, generava por i rebuig social. Aquí va començar l’estigma de la sida. “El que no pensàvem llavors és que aquesta infecció que fins a 1995-96 va anar com una condemna de mort, l’aconseguiríem convertir en crònica. Ara, si es diagnostica a l’inici i es tracta, l’esperança de vida d’un seropositiu és com la de qualsevol, fins i tot més alta perquè la seva salut està més controlada, prenent una píndola al dia”, diu Clotet.
Hi ha fàrmacs preventius que eviten contreure el VIH (la PrEP o teràpia preexposició). I els tractaments per als portadors del virus poden reduir-ne la càrrega viral a un nivell indetectable, així ni transmeten el VIH ni desenvolupen la sida. Tot i que aquestes teràpies només són accessibles a la majoria de seropositius als països desenvolupats (la PrEP ni això). En els subdesenvolupats, augmenta l’accés als medicaments i es redueix la mortalitat, però no arriben encara a gaires infectats.
“La vacuna preventiva és la manera més eficaç de controlar en general una infecció, però no sempre és possible. La del VIH no s’ha aconseguit”, diu Gatell. Aquest virus, quan es replica a les cèl·lules, té una gran capacitat per crear variants, 6.000 vegades més que la del virus gripal, que ja muta molt. Això dificulta trobar una vacuna eficaç. No s’hi renuncia, assegura Clotet, però apunta que si s’aconsegueix, és probable que tampoc no protegeixi per a tota la vida.
“Ha de ser l’única infecció que s’ha de tractar per tota la vida”, assenyala Gatell. L’esforç se centra a estendre la detecció precoç i el tractament, afegeix. La seva companyia assaja una injecció preventiva, que s’administri cada mes o diversos mesos. Les teràpies van cap a deixar de ser diàries, a ser més simples, a combatre resistències que crea el virus. “La cura, erradicar el virus, és la gran meta, però els avenços són modestos”, admet Gatell.