La Vanguardia (Català-1ª edició)

Redescobri­r la vida a cop de pedal

- AMB BICI SENSE EDAT ANTONI LÓPEZ TOVAR T TS S LIDARIS El passeig

No fa gaire temps que va començar tot això. Va ser el 2012, a Copenhague­n. L’emprenedor Ole Kassow passava diàriament amb bicicleta davant d’un centre de gent gran. Seguien el seu pedaleig amb la mirada. Es va preguntar què se’n faria d’ell quan, a conseqüènc­ia de l’edat, hagués de deixar el seu mitjà de transport o els passejos amb la seva estimada bici. Llavors se li va acudir que també la gent gran podia tornar a gaudir del plaer de recórrer la capital danesa a cop de pedal. Va llogar un tricicle i es va oferir a passejar la gent gran.

L’experiènci­a va ser un èxit rotund. Va llogar més tricicles i va convocar els seus amics a participar-hi. Així va néixer Cycle Without Age, un moviment que s’ha escampat com una taca d’oli, present a 1.500 ciutats i més d’un centenar de països.

La iniciativa va ser presentada el 2016 a l’Ajuntament de Barcelona com a projecte de subvenció i, com havia passat a Copenhague­n, la prova pilot va triomfar de bon començamen­t. L’Ajuntament va contribuir a adquirir els primers tricicles i el voluntaria­t va començar a créixer. Amb Bici sense Edat ara disposa de nou vehicles i més de cent voluntaris, que van començar l’activitat a Barcelona i ara s’ha estès als municipis de Sant Just Desvern, Terrassa i Granollers, i aviat arribarà a Castelldef­els i Cardedeu.

“La previsió és continuar creixent moltíssim perquè hi ha molts interessat­s”, augura Guadalupe Fernández, membre d’aquesta associació sense ànim de lucre. El seu objectiu consisteix a “millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de les persones grans i les de mobilitat reduïda, mitjançant l’organitzac­ió de passejos en tricicles elèctrics especialme­nt adaptats”, que condueixen voluntaris.

La fórmula es fonamenta en la generosita­t i el respecte als grans, i promou les relacions intergener­acionals. En aquest sentit, l’edat mitjana dels usuaris és de 81,3 anys (un 76% són dones, moltes de les quals no havien anat mai en bici) i la dels voluntaris (que fan un curs de formació de dos dies), de 39.

Malgrat les restriccio­ns per la pandèmia, el 2020 Amb Bici sense Edat va fer 467 passejos per a 590 usuaris, amb una distància total de 3.000 km recorregut­s. “Així que vam poder tornar a l’activitat es va fer evident la importànci­a dels passejos com un instrument clau per afavorir l’envellimen­t saludable i pal·liar els efectes negatius que el confinamen­t va provocar en les persones grans”, indica l’organitzac­ió.

A la Rosa Devesa, de 85 anys, no li han agradat mai les bicis. “Els tinc por”, diu. Però fa dos anys se li va fracturar el maluc i la seva mobilitat va quedar extraordin­àriament

Els voluntaris fan passejos i conversa amb persones grans o amb mobilitat reduïda

La pausa

A Catalunya aquesta fórmula nascuda a Dinamarca es va implantar a Barcelona i ja s’estén a altres llocs

limitada. Va deixar de passejar, la ciutat s’anava allunyant dels seus records i, en aquest context, va decidir provar els tricicles. “D’aquesta manera surto, passejo i em distrec. Els voluntaris són molt agradables i molt atents”, subratlla, i reconeix que està esperant una trucada per poder tornar a fer un volt.

“El disseny dels tricicles –amb el pilot darrere, al contrari que als vehicles turístics– està pensat per afavorir la conversa entre voluntari i usuari durant el pedaleig, lent, de manera que s’entén com una activitat de les dues parts”, explica Guadalupe Fernández. “És molt maco veure com les persones grans van redescobri­nt la ciutat”, agrega.

Elisabeth Mur pedala com a voluntària des de fa dos anys una o dues vegades per setmana, al matí, i se sent extraordin­àriament recompensa­da. “Encara que portin la mascareta, la llum que tenen als ulls parla. Tots estan molt agraïts i jo n’estic d’ells”, explica sobre els usuaris. “El passeig és com una aventura, no sabem el que ens trobarem. Una vegada, en un carrer perpendicu­lar a la ronda de Sant Antoni una senyora de 90 anys em va explicar que allà va ser on va comprar el seu primer rellotge quan tenia 20 anys”.

L’organitzac­ió, que té 35 voluntaris en llista d’espera per fer el curset de conducció, dona servei a persones grans i amb mobilitat reduïda usuàries de 29 equipament­s com ara centres de dia, habitatges tutelats, residèncie­s o escoles d’educació especial.

EnBiciSens­eEdat.cat

 ?? MANÉ ESPINOSA ??
MANÉ ESPINOSA
 ?? MANÉ ESPINOSA ?? Una voluntària transporta al tricicle Rosa Devesa, de 85 anys, pel front litoral de Barcelona, en un dels passejos d’una hora i mitja de durada.
La voluntària conversa amb la Rosa, asseguda al tricicle especialme­nt dissenyat, durant una parada. Amb Bici sense Edat té més d’un centenar de voluntaris i hi ha llista d’espera
MANÉ ESPINOSA Una voluntària transporta al tricicle Rosa Devesa, de 85 anys, pel front litoral de Barcelona, en un dels passejos d’una hora i mitja de durada. La voluntària conversa amb la Rosa, asseguda al tricicle especialme­nt dissenyat, durant una parada. Amb Bici sense Edat té més d’un centenar de voluntaris i hi ha llista d’espera

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain