La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’escultor dels escultors
Pere Casanovas ha intervingut en la majoria d’escultures urbanes de Barcelona
L’artista Antoni Llena va escriure fa una dècada que “prop del 90% de l’escultura pública que hi ha a la ciutat de Barcelona ha sortit de les seves mans”. Es referia a les mans de Pere Casanovas i del seu taller de Mataró. Potser la xifra és un punt exagerada, però són molts els artistes, i rellevants tots ells, que li han demanat la seva col·laboració per convertir una idea, un dibuix o una maqueta en una gran escultura.
“Soc sovint un creador, però sense deixar mai de ser un artesà”. És una de les frases de Pere Casanovas que millor el defineixen. Una modèstia que l’ha fet estar sempre a l’ombra, en un segon pla, convertit en un escultor per als altres, que no signa les obres tot i que en molts casos la seves aportacions han estat fonamentals. Perquè té la intuïció dels enginyers, perquè sap des de ben jove com cal treballar el ferro i altres materials, perquè en el seu temps de lleure pinta i fa escultura. També és un creador. Fa dos anys el periodista Manuel Cuyàs va recollir el seus records al llibre L’escultor dels altres, que anava acompanyat d’una catalogació de la seva obra a càrrec de Laura Parellada. I ara a Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de Mataró, se li dedica la retrospectiva Pere Casanovas. Escultor i col·laborador d’artistes (que es va obrir a finals d’abril i serà oberta fins al 31 d’octubre), comissariada per un altre mataroní, Manuel Guerrero. S’hi poden veure des de les seves primeres creacions personals, cartells i pintures, fins a una selecció de les seves pròpies escultures, gairebé sempre en ferro, i els esbossos, maquetes o fotografies de les escultures urbanes d’altres artistes amb qui ha treballat. La llista inclou noms tan coneguts com Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Moisès Villèlia, Antoni Llena, Perejaume,
Mariscal, Pablo Palazuelo, Jorge Oteiza, Miquel Navarro, Rebecca Horn, Josep Maria Subirachs, Sergi Aguilar, Medina Campeny, Miralda, Max Bill, Jorge Castillo, Juan Muñoz, Frederic Amat...
“Pere, vull que em facis això, a mida gran, per posar-ho al teulat de la meva fundació”. Això és el que li va dir Antoni Tàpies l’any 1988 mentre li mostrava una maqueta que en un primer cop d’ull semblava un manyoc de filferros entortolligats. Tàpies li va demanar a Pere Casanovas que li creés l’obra Núvol i cadira, que avui presideix la seva fundació al carrer Aragó de Barcelona. Pere Casanovas explica que va haver de pintar de colors les tres línies de
UN ARTESÀ PERFECCIONISTA El taller de Casanovas ha treballat amb tots els grans escultors catalans del segle XX
LA MAQUETA ÉS DE FILFERRO Una de les peces més rellevants en què ha col·laborat és ‘Núvol i cadira’, de Tàpies
TOMBADA PEL TEMPORAL Ara treballa en la restauració de ‘David i Goliat’, l’escultura de Llena a la Vila Olímpica
LLEGIU MÉS INFORMACIÓ DE L’OBRA A
www.lavanguardia.com/cultura