El destí és la prehistòria, amb la Fura

Florència celebra la reobertura de teatres amb el retrobament de Zubin Mehta i Carlus Padrissa a ‘La forza del destino’

Maricel Chavarría

La forza del destino de Verdi és un forat negre, un bucle creat per les ones gravitacionals, una òpera on passat, present i futur són una mateixa cosa... Aquest és el missatge de La Fura dels Baus que està a punt de rebre el públic de Florència quan s’acosta al nou Maggio Musicale Fiorentino, el seu teatre d’òpera, en aquesta calorosa tarda de juny. L’encoixinat dels palaus es fon sota un sol de justícia. L’estiu arriba de sobte, com la reobertura dels teatres –per fi!– al 50%. Rere les mascaretes s’endevina gent somrient.

Aquesta és una de les estrenes extraordinàries que ha provocat la pandèmia. Una de les òperes més complexes del repertori però també de les preferides de Zubin Mehta, director honorari del coliseu florentí, al qual és fidel des que el 1984 va agafar les regnes del seu cor i orquestra. Encara que en cadira de rodes i sotmetent-se a diàlisi diària, el mestre indi conserva el bon color i l’ímpetu per abordar projectes. La prova és que, quan en la seva recent visita a L’Auditori de Barcelona Carlus Padrissa li va parlar de reactivar la seva “Mehta-fura”, no va trigar ni dos mesos a respondre proposant-li aquest Verdi. El cofundador de La Fura dels Baus ja havia col·laborat en sis títols amb ell: la Tetralogia de Wagner a Les Arts de València, Tannhäuser aLa Scala i Turandot a Munic (representada 70 vegades en una dècada).

Amb aquests antecedents, la liaison no podia ser menys dangereuse. El primer que es van proposar amb aquesta Forza de bellíssima partitura però de llibret pobre, que va de l’amor, la revenja i el perdó, va ser fer justícia a l’esperit universalista de Verdi. “A La forza hi ha una mica de tot; és també una història sobre els prejudicis racials, la guerra i les pallassades de Fra Melitone”, diu Mehta, feliç de tornar a col·laborar amb el “geni” de Padrissa. “És meravellosa la seva flexibilitat”.

Basada en el drama espanyol Don Álvaro o La fuerza del sino, que va escriure Ángel de Saavedra, duc de Rivas, el 1835, La forza del destino explica el desterrament de la Leonora, condemnada a morir en tristes circumstàncies: el seu enamorat ha mort per accident el seu pare, la seva llum. El destí és com un forat negre on ens precipitem, ells quan es troben generen aquest forat negre. Així arrenca l’òpera”.

Padrissa ha trobat fins i tot un vincle geogràfic amb aquesta idea, ja que al costat de Pisa hi ha l’observatori Virgo d’ones gravitacionals que es remunten al big bang. “El destí és causa-efecte”, emfatitza. I el passat-present-futur, una convenció que els forats negres dilueixen. Val a dir que el furer no innova en els seus mètodes expositius. En

El muntatge reprodueix un forat negre pel qual la humanitat viatja de l’era intergalàctica al paleolític en un bucle

Els vídeos de Franc Aleu en el muntatge de Carlus Padrissa de La forza del destino estrenada divendres