La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cara fosca de Silicon Valley
Anna Wiener narra la vivència en ‘start-ups’ misògines i alienadores a ‘Valle inquietante’
El 2013, amb 25 anys, Anna Wiener deixa la seva precària ocupació d’assistent editorial en una agència literària a Nova York per una prometedora start-up d’anàlisi de dades a San Francisco, el nou Eldorado per a qualsevol jove que vulgui progressar. La seva experiència serà agredolça, plena d’ambigüitat, en un món amb una cultura corporativa alienadora i sorprenentment misògina. Un món que construeix el futur de tots i en què regeix el capitalisme de la vigilància. Després de passar per diverses empreses emergents, ara Wiener escriu sobre cultura tecnològica per a la icònica revista The New Yorker i publica Valle inquietante (Libros del Asteroide), un relat fascinant dels seus anys en el món de la nova economia que transforma la nostra vida.
Wiener dona vida al seu llibre a una indústria en què les paraules meritocràcia i optimització són el mantra i que té una cultura agressiva: “És igual si el cap de l’empresa és un imbècil o agradable, tot i que certament importa als treballadors, però la companyia té incentius clars i el seu model econòmic porta a certs tipus de cultura empresarial i de productes”, subratlla.
La narració de la misogínia al llibre, en què fins i tot apareixen converses de l’“índex de follabilitat” de les companyes davant seu, és àmplia. “Hi ha sexisme i fins i tot hi ha hagut agressions sexuals. La indústria ha tingut el seu #MeToo amb gent com Susan Fowler denunciant la cultura d’Uber i l’assetjament sexual, cosa que va portar el cap de la companyia a haver d’abandonar-la, però és complex perquè hi sol haver acords de confidencialitat als contractes”, reconeix.
Pel que fa a la paraula màgica de la vall, meritocràcia, que de vegades serveix per justificar per què les dones no prosperen igual, apunta que allà hi ha el mite, “la idea tecnollibertària, que la tecnologia, internet, és alliberadora, porta a la democràcia, la igualtat. I sovint la idea de meritocràcia s’utilitza per justificar la discriminació i mantenir l’estatu quo. És una idea al·lucinatòria. Quan creus que no hi ha una estructura de poder reprodueixes estructures externes de manera menys transparent, cosa que és més tòxica”.
Pel que fa al marc en què s’insereixen les start-ups de la vall, assenyala que “el capitalisme de la vigilància en realitat és inextricable
“La idea de meritocràcia a Silicon Valley és al·lucinatòria”, subratlla l’autora
del capitalisme, i focalitzar-se en aquest concepte potser és provocar que els arbres no et deixin veure el bosc: està integrat en un panorama més ampli sobre els incentius que hi ha per a aquestes companyies de recol·lecció i processament de dades en l’economia dels Estats Units”.
De fet, al seu llibre mostra com aquest món on viu és una mena de Salvatge Oest en què molts dels treballadors, ella mateixa, poden accedir a les dades dels clients. “Hi ha una opacitat total, en bona mesura els usuaris no saben on van les seves dades, quant de temps es mantenen, qui hi pot accedir”, diu. Unes dades que li fan menys por que el poder econòmic que acumulen els caps de Silicon Valley, a qui ensenya parlant de crear noves ciutats per a les seves utopies.
“Em preocupa sobretot la concentració de riquesa i influència. Probablement veurem la seva implicació política finançant campanyes i promovent polítiques. Em preocupa l’ethos llibertari neoliberal, cada cop més influent en la política del meu país, amb gent com Peter Thiel, de Palantir, que fa servir la seva riquesa més que les seves bases de dades”, conclou.