La Vanguardia (Català-1ª edició)
La variada pedrera metropolitana
Esteban Linés
Primer llarga durada, com es deia en temps que ara semblen prehistòrics, de la cantant i creadora de Santa Coloma de Gramenet. Una creadora i intèrpret amb argument, treball i perseverança a trobar perfil propi. En el seu ep 1917 de fa dos anys ja anava donant pistes. Ara, en temps d’immediatesa i consum visual, una obra com Pureza és com una prova que el que realment mana o hauria de manar en aquesta realitat zigzaguejant i sovint monòtona, és el mestissatge. La confluència i la combinatòria de sons, influències, gustos i herències. Allà on es donen la mà els gustos personals, el deute cultural dels orígens, i la capacitat de comunicar i emocionar.
Tota una sensació des de relativament poc temps especialment pel magnetisme que desprèn i
Queralt Lahoz
PUREZA transmet en els seus directes,Lahoz proposa en aquest àlbum –el títol del qual és tota una declaració subjectiva d’intencions–, una mostra de credencials: propera i carnal (poc sinte i electrònica) confluència de l’arrel flamenca d’extraradi amb altres sabors musicals i expressions, especialment el hip-hop i alguns ritmes urbans, tot i que sense oblidar la tradició, el sabor llatí (el so que embolica a De la cueva a los olivos) o el r’n’b a la seva manera. O aquella buleria afilada que acabarà icònica titulada El tiroteo i on la flauta de Jorge Pardo és màgica. I, per descomptat, el contingut de les lletres, crítiques, reflexives, empoderadores, en tot cas, diàfanes en la seva presa de posició (i no venen al cas comparacions amb Rosalía perquè són dos terrenys de joc ben diferents).
Lambchop
SHOWTUNES
POP/ CITY SLANG
Fa sis mesos Kurt Wagner sorprenia amb un breu àlbum de versions (Trip ),i ara ho fa relativament tornant al so clàssic (ha deixat l’autotune, per exemple) de la gloriosa banda que lidera. So molt cadenciós, detallista i amb el piano com a eix .