La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barajas encarrila el macroprojecte i obre la cursa per recuperar vols
L’ampliació de l’aeroport de Madrid té menys obstacles que la del Prat
Mentre Catalunya encara no sap què fer amb l’aeroport de Barcelona, Barajas ja té encarrilat el seu macroprojecte d’ampliació per potenciar el seu paper com a hub intercontinental. Aena ha ajornat l’inici de les obres al 2025 en els dos casos –al Prat, si hi ha acord–, però ja ha acordat les primeres inversions d’un total de 1.500 milions d’euros per a l’aeroport de Madrid i ha licitat treballs del disseny d’ampliació. Així intenta que la capacitat de Barajas passi dels 70 milions de passatgers potencials de l’actualitat a 80 milions a partir del 2030, quan el sector aeri espera haver recuperat la mobilitat precovid si no hi ha noves crisis.
La capacitat actual de l’aeroport de Barcelona arriba als 55 milions de viatgers a l’any, i Aena calcula que el seu pla podria incrementar-los fins als 70 milions anuals amb la intenció de créixer en passatgers de connexió i al sector negocis.
La comparació entre un i altre projecte, tot i això, no és tan simple. Barajas i el Prat tenen característiques molt dispars que condicionen el punt de partida i evolució. En primer lloc: la mida. L’aeroport de Madrid disposa d’una superfície de terreny propi de 35 km2, enfront dels 15 km2 de Barcelona. Per tant, pot planificar un creixement més gran comptant només amb els recursos de sòl, sense necessitat d’emprendre expropiacions i molt menys envair una zona natural protegida per la Unió Europea com sí que passa a Catalunya.
Aquest és el principal obstacle per al projecte d’Aena a Barcelona i també és el que provoca més discrepàncies.
Un altre dels factors clau és el del potencial com a hub intercontinental, és a dir, de node aeroportuari amb rutes a les principals ciutats del món. Barajas ja exercia de hub, principalment amb Llatinoamèrica, abans de la pandèmia, mentre que Barcelona anava per darrere. L’aeroport de Madrid lidera els vols amb Amèrica del Sud a Europa, amb una quota de mercat d’un 26%. En total, el 2019 disposava de 142 rutes a 75 destinacions intercontinentals –hi ha més d’una aerolínia que vola a la mateixa ciutat–. Aquell mateix any el Prat va fer el seu rècord de vols intercontinentals, amb 74 rutes a 45 destinacions, segons dades del gestor aeroportuari. L’àmplia xarxa mundial de Barajas fa a més que a les seves instal·lacions volin un nombre més elevat d’avions grans, els anomenats wide body, al voltant d’un 15% del total, amb més necessitats de pista. Al Prat la xifra es redueix a un 6%.
Els plans per a Barajas, per als quals no hi ha oposició social ni política, passen per recuperar el màxim de vols possibles ara que comença la reobertura i impul4.500.000 4.000.000 3.500.000 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000
FONT: 0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
AVANÇ A LA CAPITAL D’ESPANYA Aena ja ha licitat els primers treballs per dissenyar la renovació de les terminals
POTENCIAL DE ‘HUB’ Madrid tenia 142 rutes intercontinentals el 2019, Barcelona 74, i va ser el seu rècord
DIFERENTS CARACTERÍSTIQUES Amb 35 km2 de terreny propi enfront dels 15 km2 de Barcelona, pot créixer més
sar-ne la connectivitat amb l’ampliació prevista. “Tenim capacitat per créixer en camp de vol i pistes, però tot i això el que ens colla és la capacitat a les terminals”, afirma Elena Mayoral, directora de Planificació Aeroportuària i Control Regulatori d’Aena. El projecte per a l’aeroport de Madrid inclou la unificació de les actuals terminals 1, 2 i 3 i l’ampliació de la T4 i el seu satèl·lit per optimitzar el funcionament general. Les instal·lacions es remodelaran completament i aglutinaran en un únic node les zones de recollida d’equipatge, facturació i seguretat. “Així aconseguirem augmentar la capacitat potencial de l’aeroport fins als 80 milions de passatgers”, continua Mayoral. Per a Barcelona, la proposta d’Aena és construir la terminal satèl·lit, allargar la tercera pista 500 metres i destruir l’espai natural de
La Ricarda, cosa que permetria incrementar el nombre d’operacions de llarg radi –els vols intercontinentals– sense haver de canviar la configuració de les pistes.
Hi ha altres factors que expliquen que hi hagi més acord entorn de l’ampliació de Barajas per aprofitar la infraestructura com a hub. Abans de la pandèmia Madrid tenia dues aerolínies centrades en el llarg radi amb base al seu aeroport: Iberia i Air Europa. La compra d’aquesta última per part de l’aerolínia d’IAG reforçarà les rutes i connexions, ha assegurat el hòlding. A això cal afegir l’arribada de l’AVE a Barajas a partir del 2030, just el mateix any que Aena preveu acabar la gran ampliació de l’aeroport. El calendari d’obres públiques i els moviments empresarials encaixen.
Una situació molt diferent a la que viu Barcelona. L’increment de vols intercontinentals dels últims anys ha tingut dos grans protagonistes: Level (IAG) i Norwegian. Però l’aeroport del Prat ja no pot disposar d’aquesta última aerolínia low cost . La companyia ha abandonat els vols de llarg radi a causa de la crisi i està a punt de tancar un ERO a Espanya, que inclouria el tancament total de la base a Barcelona.
Si vol créixer com a hub , el Prat necessita noves iniciatives que el nodreixin de vols i passatgers. El grup IAG ha manifestat el seu interès a incrementar les operacions a l’aeroport si s’acaba ampliant, per això Level i les seves aliances amb altres companyies com Qatar Airways o American Airlines seran claus.
Barcelona, afirmen des d’Aena, té a més potencial competitiu per connectar Àsia i Amèrica. A part dels passatgers que volen directament des de la ciutat a destinacions fora d’Europa, 1,2 milions de persones van viatjar des de Barcelona als Estats Units fent escala en altres aeroports el 2019: 180.000 ho van fer al Brasil i a l’Argentina, més de 433.000 a la Xina i 365.000 al Japó. Així doncs hi ha marge de creixement en rutes directes. Queda per veure quines aerolínies decideixen instal·lar-se ara al Prat per cobrir el gran buit que deixa Norwegian, una qüestió que Barajas sí que té resolta.