La fiscal indomable

La primera fiscal europea arriba amb reputació d’indomable, voluntat de preservar la independència de la institució i just a temps per controlar potencials fraus als 750.000 milions dels fons de recuperació. Laura Kovesi, de 48 anys, ve d’una Romania on va ser heroïna de la lluita contra la corrupció per engegar la Fiscalia que ha de controlar el bon ús dels fons europeus.

Va ser la fiscal anticorrupció més jove del seu país i també la més controvertida. Va enviar a judici un primer ministre, dos vice-primers ministres, 11 ministres, 39 diputats i

14 senadors, i amb un nombre considerable de sentències condemnatòries; un bagatge que, combinat amb algunes declaracions crítiques, va portar el seu Govern a cessar-la a la meitat del seu segon mandat, el 2018.

Hi ha dues maneres de veure Kovesi, al seu país. Els seus partidaris la presenten com la capdavantera de la guerra sense treva contra els polítics corruptes, mentre que els detractors l’acusen de ser el braç executor dels conservadors contra el partit socialdemòcrata, aleshores al govern.

Kovesi continua fidel al seu estil, combinant la sobrietat amb la contundència. Els seus gestos no són gens espectaculars, però sí que ho és l’historial i la llista d’encausats, per quantitat i prominència política. També és cert que es va haver d’espavilar en un país, Romania, que apareix a totes les llistes com un dels més afectats per la corrupció.

Tres anys després de la seva destitució com a fiscal anticorrupció a Romania, aquesta setmana ha començat a exercir com a fiscal de la Unió Europea. Va arribar al càrrec malgrat els obstacles que va anar posant al camí Romania i que van allargar el procés durant mesos i mesos. Finalment Kovesi es va acabar imposant i dimarts va estrenar aquest càrrec de nova creació amb una declaració de principis: “La meva feina és assegurar que es respecti la independència de la Fiscalia europea”.

S’encarregarà de supervisar potencials fraus als pressupostos europeus, és a dir, que de feina no n’hi faltarà, i encara més amb el mannà del fons de recuperació començant a repartir-se a partir del juliol. Partien d’un càlcul inicial de tractar uns 3.000 casos a l’any, però amb els nous fons la xifra pot ser bastant més elevada. El 2019 es van perdre uns 450 milions d’euros per irregularitats, segons l’informe anual de protecció dels interessos financers de la Unió, tot i que ja se sap que, en qüestió de frau, la quantitat real sempre és superior a la detectada. De moment actuarà en 22 països, perquè n’hi ha cinc –Hongria, Polònia, Irlanda, Dinamarca i Suècia– que es mantenen al marge.

Kovesi va passar amb bona nota la seva audició al Parlament Europeu, que la va preferir als dos altres candidats, un francès i un alemany. “Va mostrar compromís i serenitat, no va fer una intervenció espectacular ni mediàtica, sinó que va utilitzar un to contingut, professional, sense sobreactuacions, i amb realisme”, explica Juan Fernando López Aguilar, president de la comissió de Justícia i Interior, en què es van haver d’examinar els tres candidats. “Tenia diverses cartes a favor. Era una dona, d’un país petit, i era competent, experimentada i amb una trajectòria impecable de lluita contra la corrupció”, explica López Aguilar.

Va ser elegida amb 26 vots a favor per 22 del seu màxim rival, el francès Jean-François Bohnert, però aquí no va acabar la història, perquè el Consell de Ministres, on estan representats els estats, havia preferit el francès, un fet que va donar origen a negociacions entre les dues institucions per consensuar un nom. Va costar força. El Consell s’hi resistia, en part per la validesa del seu candidat, el francès Bohnert, i en part per l’oposició del Govern romanès a nomenar qui ells havien cessat a casa. Van ser negociacions que per part del Parlament va conduir López Aguilar i que el setembre del 2019 van arribar a bon port. Hi va ajudar que pel camí el candidat francès obtingués un alt càrrec al seu país.

En tot cas, a Kovesi ningú no li pot negar el seu esperit combatiu. Ho va demostrar com a fiscal al seu país enfrontant-se a la classe política al poder, i també combatent la seva destitució. La va recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, que el maig del 2020 li va donar la raó i va establir que Romania havia violat la llibertat d’expressió cessant-la.

Kovesi s’estrena amb ganes i avisa que “no hi ha països lliures de corrupció”, i sens dubte està ben entrenada. Ha exercit aquesta funció, i a fons, al país que, segons tots els índexs, registra una corrupció més estesa en tota la Unió Europea.

“Té una trajectòria impecable en la lluita contra la corrupció”, diu Juan Fernando López Aguilar

GUSI BEJER