La Vanguardia (Català-1ª edició)
El món torna a tenir xèrif
Biden veu la Unió Europea com a soci i amic, i Johnson al contrari
El canvi climàtic, la vacunació del tercer món, les amenaces de Rússia i la Xina, els conflictes de l’Orient Mitjà, el proteccionisme comercial, la recuperació econòmica, l’evasió d’impostos per les grans corporacions, el Brexit, Irlanda del Nord... Després de quatre anys d’unilateralisme, incongruència i la filosofia de “primer Amèrica” patrocinada per Trump, Joe Biden s’ha posat l’estrella i el món torna a tenir un xèrif disposat a posar ordre i abordar els problemes.
L’aperitiu de la cimera del G-7 que comença avui a Cornualla va tenir com a protagonista el Brexit, per més que Boris Johnson no volgués que fos així, i l’advertència oficial nord-americana que al Regne Unit més li val respectar les seves obligacions i no posar en perill la pau a Irlanda del Nord. “Estem en completa sintonia al respecte Biden, jo i la Unió Europea, tots volem impedir que torni la violència a l’Ulster”, va afirmar el primer ministre britànic després de la trobada bilateral. L’èmfasi que hi va posar, sense entrar en matèria, va ser la millor indicació que es tracta d’un tema difícil que tem que li arruïni la posada de llarg internacional. Avui tindrà davant també Angela Merkel (cancellera alemanya) i Emmanuel Macron (president francès), que li pensen cantar les quaranta davant del líder nord-americà si cal. Es tem una emboscada i que el xèrif faci els ulls grossos.
El costat amable de la trobada amb Biden, des del punt de vista de
Johnson, va ser la firma d’una nova carta atlàntica (l’original va ser subscrita per Churchill i Franklin Delano Roosevelt) per col·laborar en temes de seguretat i defensa, protegir la democràcia i combatre els atacs cibernètics provinents de Rússia i la Xina. Tots dos dirigents van crear un equip perquè es reprenguin com més aviat millor els vols comercials turístics (els Estats Units no permeten l’arribada d’europeus, però sí de residents en pràcticament tota la resta del món), sense necessitat de quarantenes per a les persones ja vacunades per partida doble.
Biden i Johnson es van mostrar d’acord en la necessitat d’un sistema comercial sostenible, d’actuar amb urgència en la crisi del canvi climàtic, protegir la diversitat i posar fi a la pandèmia ajudant a vacunar el món sencer. Però quan van baixar a l’aiguamoll del Brexit, es van enfangar.
El primer ministre britànic, segons fonts oficials, es va queixar que la UE és “massa purista” insistint en els controls duaners que les dues parts van establir, i el titular de la Casa Blanca li va recordar que la reputació del Regne Unit depèn que compleixi els tractats que ha firmat, i seria imperdonable que, no fent-ho, posés en perill la pau a Irlanda del Nord.
Johnson va tenir ahir Biden exclusivament per a ell, però sap que a partir d’avui Merkel i Macron li explicaran una altra pel·lícula molt diferent, la de com el primer ministre britànic pretén renegociar, tan sols sis mesos després, els compromisos que va firmar al desembre, després de llargues negociacions, per fer possible el Brexit; que la sortida del mercat únic té un preu indefugible; que no és acceptable que Londres vagi endarrerint unilateralment el començament dels controls sobre els aliments que arriben a Irlanda del Nord, i que es negui a erigir als ports les estructures necessàries perquè els inspectors les duguin a terme.
La cimera del G-7 reuneix líders de vell tall, com Merkel, ja de sortida, i altres com Johnson o Macron sota el nou patró postideològic, que intenten eludir les caracteritzacions tradicionals d’esquerra i dreta, nacionalistes, multilateralistes en política exterior, intervencionistes en comerç, encoratjadors del patriotisme, conscienciats del problema del medi ambient, que venen als votants la seva autenticitat.
Després dels quatre anys de Trump, el seu desinterès pel canvi climàtic i la recerca de solucions globals a les crisis, ja fossin les armes nuclears de l’Iran o l’Orient Mitjà, Joe Biden fa mig segle que es dedica a les relacions internacionals i ve a Europa amb el missatge que creu en l’OTAN, en la UE i en l’ONU, que la col·laboració és la manera d’afrontar els problemes, ja sigui la presència de tropes russes a la frontera amb Ucraïna o la retirada de les nord-americanes a l’Afganistan, passant per la influència cada cop més gran de la Xina a l’Àfrica o el seu afany d’accedir a tecnologia estratègica.
La seva visió és una visió tradicional jeffersoniana del multilateralisme, la llibertat i l’imperi de la llei, en què Occident és un projecte universalista i inclusiu, i promou “una política exterior per a les classes mitjanes”.
Boris Johnson contempla la UE com un enemic de qui burlar-se marejant la perdiu, queixant-se i fent el ronsa a l’hora de complir les seves obligacions internacionals. Mentrestant, el món torna a tenir en Biden un xèrif amb estrella que veu Europa com un aliat en comptes d’un rival i està disposat a mantenir l’ordre, tant a les fronteres de l’Ulster com a les de Bielorússia.
‘CARTA ATLÀNTICA’ Washington i Londres renoven els vots per cooperar a favor de la seguretat occidental
L’OMBRA DEL BREXIT Les discrepàncies amb la UE sobre Irlanda del Nord compliquen el guió del G-7 al premier