Judici exprés i pena de quatre mesos de presó a l’agressor de Macron

Un càstig sever i dissuasiu per evitar que aquests incidents es repeteixin. Així va ser interpretada ahir la condemna imposada a Damien Tarel, el jove que va bufetejar Emmanuel Macron dimarts passat a prop de Valence. La pena va ser de quatre mesos de presó ferma, tres anys de privació de drets cívics –entre els quals el de votar– i la prohibició, per tota la vida, d’exercir càrrecs públics.

El judici a Tarel, de 28 anys, es va desenvolupar pel procediment exprés. L’audiència va durar uns 45 minuts. Immediatament després d’anunciar-se la sentència, el condemnat va ser portat a la presó en un vehicle policial, una seqüència retransmesa en directe. La sentència incloïa la clàusula de l’ingrés directe a la presó per no deixar temps i impedir a Tarel d’aprofitar-lo per fer un al·legat polític. El reu sí que té dret a presentar recurs i, en principi, que s’abreugi el període entre reixes, encara que la seva reclusió està garantida durant unes setmanes.

De fet, la condemna va ser de 18 mesos de presó, però 14 d’ells suspesos. A més de la privació de pròxima a l’extrema dreta, sense militar en cap partit concret.

L’audiència va ser aprofitada per Tarel per explicar els seus punts de vista, una autèntica justificació política del seu acte. Per ell, “Macron representa el declivi de França”. L’autor de la bufetada és un amant de l’edat mitjana i de les espases. Agredint Macron va pronunciar una frase dels monàrquics i va exclamar: “Fora la macronia!”.

És evident que la sentència ha pretès ser exemplar, per dissuadir imitadors, i ha tingut en compte el clima crispat i violent –verbal i físic– que viu França des de fa uns anys. El mateix president Macron va dir ahir en una entrevista televisada, centrada en la selecció de futbol francesa i l’Eurocopa, que calia relativitzar la plantofada, però “de cap manera banalitzar-la” perquè cal frenar la temptació violenta. El president no va presentar denúncia, però l’agressor va ser perseguit d’ofici perquè el van detenir immediatment.

No és la primera vegada que un president francès és agredit. Els va passar a Jacques Chirac i a Nicolas Sarkozy. Manuel Valls va ser bufetejat sent primer ministre. I Charles de Gaulle va sobreviure a diversos atemptats.