La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE també demana de rastrejar l’origen del virus
La Unió dona suport a Biden per fer una nova investigació
Es nota la pressió exercida pels Estats Units. Una Unió Europea que fins ara no havia insistit en la necessitat d’aclarir l’origen de la covid, en les últimes hores l’ha convertit en una prioritat. Apareix a l’esborrany de la declaració de la cimera Unió Europea-Estats Units que se celebrarà dimarts vinent i ahir ho van destacar en les declaracions els presidents del Consell Europeu, Charles Michel, i de la Comissió, Ursula von der Leyen.
“Donem suport a tots els esforços per aconseguir la transparència i saber la veritat”, va dir Michel en la roda de premsa prèvia a la reunió del G-7. “Els investigadors necessiten un accés complet al que sigui necessari per trobar realment l’origen d’aquesta pandèmia”, va reblar Von der Leyen.
És un missatge que també apareixerà en la declaració que Michel i Leyen firmaran amb Joe Biden dimarts, en què es reclama una investigació sobre l’origen del virus. “Demanem que hi hagi progressos en la fase 2 d’un estudi transparent, basat en evidències i liderat per experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’origen de la covid, que sigui lliure d’interferències”, diu l’esborrany al qual ha tingut accés La Vanguardia.
Fonts europees precisen que no es tracta que la UE iniciï una investigació pel seu compte, sinó de donar suport a les investigacions liderades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, encara que reconeixen que s’ha inclòs aquest punt a petició nord-americana, subratllen que no va suposar cap gran obstacle en les negociacions, i que no va ser dels apartats que va costar d’aprovar. “No va ser un tema majúscul en la negociació”, diuen aquestes fonts, que afegeixen que no suposa cap canvi en la posició de la Unió Europea respecte a la Xina.
El text de l’esborrany de la declaració recull la terminologia europea en referir-se a la relació amb la Xina, apuntant a un posicionament que inclogui elements de cooperació, competència i rivalitat sistèmica. Aquesta és precisament la definició que des del 2019, manté la UE de la relació amb la Xina, un soci amb qui cal cooperar i, alhora, un rival sistèmic.
En qualsevol cas, el moviment li va molt bé a Biden, que manté una línia de duresa amb la Xina i que al maig va ordenar als seus serveis d’intel·ligència que investiguessin si el coronavirus procedia de contactes humans amb un
La decisió no suposa cap canvi en la posició dels Vint-i-set respecte a la Xina, precisen fonts europees
animal infectat, com indica Pequín, o bé d’un accident en un laboratori. Les autoritats xineses rebutgen la segona possibilitat i l’OMS també ho va descartar.
Tot i això, la mateixa OMS va puntualitzar que la seva conclusió era descartar la teoria de l’accident, però que la investigació que li van deixar dur a terme no va ser prou extensa, atès el limitat accés que van tenir els seus investigadors. La delegació dels Estats Units a l’OMS va dir que la investigació efectuada per l’organització internacional al gener i al febrer va ser “insuficient i poc concloent”, per la qual cosa va demanar un treball més a fons.
En el seu viatge a Europa, un dels objectius obertament declarats de Biden és formar un front comú amb la UE davant la puixança de la Xina. Aquest suport a la investigació de l’origen del virus és un moviment d’acostament. Un altre terreny on hi pot haver base per a l’entesa és el comercial, amb el compromís de les dues parts de tancar al llarg d’aquest any dues batalles d’imposició d’aranzels i les represàlies consegüents. Es tracta del llarguíssim enfrontament per les subvencions públiques a Airbus i Boeing, i el dels aranzels a l’acer i l’alumini, aquest últim originat en l’era Trump.
Al desembre, quan es va tancar a l’acord d’inversions entre la UE i la Xina, l’equip de Biden, que encara no exercia, va mostrar la seva preocupació pel que considerava un acostament de Brussel·les a Pequín. És cert, a més, que va sorprendre tots la sobtada flexibilitat xinesa que va permetre aconseguir l’acord de manera tan ràpida com inesperada.
Els últims mesos, però, aquestes relacions s’han refredat, en bona part per les sancions que Europa, de manera coordinada amb els Estats Units, va imposar a la Xina per violacions dels drets fonamentals respecte a la minoria iugur a la regió de Xinjiang. Mesures significatives perquè van ser les primeres que la UE va aplicar a la Xina en més de tres dècades, des de la matança de Tianamen el 1989.
A més, les represàlies de Pequín van provocar que el procés de ratificació de l’acord d’inversions hagi quedat a la pràctica congelat, amb un Parlament Europeu que va manifestar que no contemplava aprovar-lo en les actuals circumstàncies.