Un illot al Tirrè

L’antiga presó de Santo Stefano, vista des de la propera Ventotene, a l’arxipèlag de les Poncianes, des de sempre illes d’exili on van ser desterrades dones romanes com Júlia, filla d’August, o Agripina la Major

del Marroc, un tema especialment delicat, atesa la bona relació que els Estats Units mantenen amb el país magrebí. La decisió de Trump al desembre, quan va reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, per a Rabat ha estat un incentiu per pressionar altres països i intentar que es desmarquin de la posició tradicional que manté Espanya i tota la Unió Europea de suport a una negociació liderada per les Nacions Unides.

La primera trobada amb Biden suposa un alleujament per a Sánchez, que fa setmanes que pateix crítiques de l’oposició, que qüestiona la relació amb els Estats Units i, més en general, la falta de rellevància d’Espanya a escala internacional, partint d’aquesta falta de contacte. Encara no hi ha un format establert de la reunió, però tindrà lloc durant la cimera dels caps de govern de l’OTAN de dilluns, la que suposa l’estrena del Biden president a Brussel·les.

Quan va arribar a la Casa Blanca, la nova Administració demòcrata va encarregar una revisió sobre la situació de les relacions amb determinats països amb vista a possibles canvis en l’estratègia, per exemple amb la Xina o Corea del Nord. Quan aquest diari li va preguntar sobre la possibilitat que el Departament d’Estat revaluï la seva posició en el conflicte sahrauí, Price es va limitar a dir que no tenia “res per anunciar en aquest moment”.

Al gener, just estrenat el càrrec, Biden es va trobar un tauler internacional molt diferent del que havia deixat feia quatre anys com a vicepresident, en particular a l’Orient Mitjà. Al fracàs de la proposta de

EL SÀHARA OCCIDENTAL L’Administració Biden vol marcar distàncies amb les polítiques de Donald Trump