La Vanguardia (Català-1ª edició)
Washington ajusta la balança
Després de l’allau de Ceuta, la nit del 17 de maig, moltes mirades estaven posades als Estats Units.
El 18 de maig, en ple esclat de Gaza, el secretari d’Estat Antony Blinken va telefonar al seu homòleg marroquí i lluny d’amonestar-lo per l’incident de Ceuta, va lloar l’acompliment diplomàtic del Marroc a l’Orient Mitjà i la seva amistat amb Israel.
Es va escampar immediatament la sensació que els Estats Units deixaven sola Espanya. Es va recordar aquells dies que el president dels EUA, Joe Biden,encara no ha trucat a Pedro Sánchez des de la seva presa de possessió.
Espanya va sol·licitar ràpidament el suport de la Unió Europea –objectiu aconseguit– alhora que s’intensificaven les gestions per obtenir gestos de suport dels Estats Units, amb la mirada posada en l’assemblea general de l’OTAN, el 14 de juny, amb presència de Biden. Feia setmanes que el Ministeri d’Afers Exteriors treballava en la possibilitat que l’assemblea general de l’Aliança Atlàntica se celebri a Espanya el 2022. Al llarg d’aquest any s’haurà de renegociar el conveni sobre les bases nordamericanes.
El 26 de maig, una setmana després de la crisi de Ceuta, el president espanyol manté una conversa telefònica amb el president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, en què tots dos aposten pel multilateralisme, segons el comunicat oficial.
El 30 de maig, el Marroc filtra que unes imminents maniobres militars conjuntes amb forces militars dels Estats Units es desenvoluparan, en part, en territori del Sàhara Occidental. Al cap de poques hores, Washington desmenteix que les seves tropes de la base de Tan-Tan (Marroc) entraran en el perímetre del Sàhara Occidental.
El 3 de juny, Sánchez viatja a Líbia amb motiu de la reobertura de l’ambaixada espanyola a Trípoli. Itàlia i França agraeixen el gest.
El 9 de juny, cinc mesos després de la presa de possessió, el president Biden inicia la seva primera gira per Europa. El seu objectiu primordial és atreure els països europeus a una política de més duresa amb la Xina i Rússia.
El dijous 10 de juny (ahir), un portaveu del departament d’Estat assenyala que l’Administració Biden no acaba d’estar conforme amb l’últim gest internacional de Donald
Trump de reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. El departament d’Estat afirma que aquesta delicada qüestió serà tractada amb el Marroc, Espanya i altres països implicats (Algèria i França).
En coincidència amb aquestes declaracions, es fa públic que Joe Biden mantindrà una breu trobada amb Sánchez en el curs de l’assemblea general de l’OTAN, cita acordada pel cap de gabinet del president nord-americà, Ron Klain ,iel cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo. També ahir, La Vanguardia informava que Espanya s’ha ofert com a seu de l’assemblea general de l’OTAN del 2022, coincidint amb el 40è aniversari del seu ingrés en l’organització.
També ahir, el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna al Marroc per haver utilitzat menors com a mesura de pressió contra Espanya.
[Durant aquest període de temps, Unides Podem ha redescobert el valor polític del silenci].
Biden vol amistat amb el Marroc i amb Espanya: s’imposa, per tant, la tradicional política de balanceig