La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Parlament Europeu condemna Rabat per utilitzar menors a Ceuta
Reafirma el lideratge de l’ONU per buscar una sortida negociada al Sàhara
pau presentada per Trump a la recta final del seu mandat, clarament escorada cap als interessos israelians, la va seguir la signatura d’una sèrie d’acords de diversos països àrabs amb Israel per, units en la rivalitat davant l’Iran i deixant de banda els palestins, al restabliment de les relacions bilaterals.
Per sorpresa, al desembre la Casa Blanca va sumar un soci més als anomenats Acords d’Abraham, el Marroc. El preu a pagar per Washington va ser la firma d’una proclamació que reconeix la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. “La proposta d’autonomia del Marroc és seriosa, creïble i realista, l’única base per a una solució justa i duradora”, va assenyalar Trump. El rei Mohamed VI li va expressar la seva “profunda gratitud”.
El 19 de maig, amb la violència entre israelians i palestins en el pitjor moment en anys, el nou secretari d’Estat, Antony Blinken, va cridar el seu homòleg a Rabat, atès el seu “paper clau” a la regió. “Van parlar de la seva preocupació compartida sobre la violència a Israel, Cisjordània i Gaza”, va dir llavors Price en un comunicat.
Cada vegada que pren possessió un president nord-americà tots els països engeguen un rellotge per determinar quan els tocarà el primer contacte. Des que exerceix de president, Biden ha parlat amb Angela Merkel, amb Manuel Macron i amb el primer ministre irlandès, Michéal Martin. En la seva etapa com a president electe va conversar amb el llavors primer ministre italià Giuseppe Conte.
La pressió de Rabat no ha impedit que el Parlament Europeu es posicioni de manera clara responsabilitzant el Marroc de la crisi migratòria de Ceuta. En una resolució pactada pels quatre grans grups de la cambra es condemna l’ús que va fer el Marroc de la migració en general i dels menors en particular com a instrument de pressió política contra Espanya.
El resultat de la votació no deixa dubtes del suport, 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions. La resolució “expressa el rebuig de la utilització per part del Marroc dels controls fronterers i de la migració i en particular, de menors no acompanyats, com a mitjà per exercir pressió política contra un Estat membre de la Unió”. Es lamenta també que s’hagi posat en perill la vida i la seguretat dels menors i que hagi suposat una escalada en la crisi política i diplomàtica entre el Marroc i la Unió Europea. És un text pactat entre populars, socialistes, liberals i verds.
La iniciativa va venir de l’eurodiputat Jordi Cañas, de Ciutadans, que va proposar la idea el 31 de maig, i a partir d’aquí va començar la negociació del text final entre els grups, que van arribar a un acord el dimarts d’aquesta setmana. Un text que suavitza algunes expressions de condemna més contundents i que també elimina la petició dels populars de criticar la gestió del cas Brahim Gali pel Govern espanyol. En el mateix grup liberal, els diputats francesos van retallar algunes de les
LES CONVERSES Queda per determinar si a la reunió de Brussel·les s’abordarà el cas del Marroc
propostes inicials més dures de la redacció proposada per Cañas.
És un text de consens, en definitiva, que inclou un recordatori que Ceuta és una frontera exterior de la UE, la protecció i seguretat de la qual concerneix a la Unió en la seva totalitat, i també reafirma la posició de la UE en relació amb el Sàhara Occidental. La UE reitera el seu suport al procés polític dirigit per les Nacions Unides per buscar una solució negociada sobre aquest territori.
“Als nens no se’ls llança al mar per fer política”, va dir Jordi Cañas en el debat, afegint que desescalar no vol dir ignorar la violació dels drets dels nens “en un assaig de marxa verda infantil”. Per la seva part, des de les files populars, l’eurodiputat Juan Ignacio Zoido va afirmar que “els problemes de Ceuta i Melilla són europeus i les seves fronteres, fronteres de tota la Unió”. El socialista Nacho Sánchez Amor també va subratllar que “és inútil voler limitar el cas a una situació bilateral entre el Marroc i Espanya”, i va afegir que la resolució aprovada conté “termes constructius perquè l’interès de la UE és superar aquesta situació anòmala”.
En aquest sentit, no tot són crítiques a Rabat. També s’ha valorat l’anunci del Marroc de facilitar la tornada de tots els menors no acompanyats identificats que hagin creuat a territori europeu de manera il·legal.
Des que es va saber que el Parlament treballava en aquesta resolució, les pressions del Marroc han estat intenses. Tal com va informar La Vanguardia , el president de la Comissió parlamentària Mixta Marroc-UE, Chaoui Belassal, va enviar la setmana passada una carta a un bon nombre d’eurodiputats criticant l’intent d’“implicar indegudament la Unió Europea per Espanya en una pretesa operació d’utilització de menors”.
DES DE LA PRESA DE POSSESSIÓ Biden ha parlat amb Merkel, Macron i amb el primer ministre irlandès Martin
Les pressions del Marroc no han frenat el rebuig contundent dels eurodiputats
També hi va haver declaracions públiques del president de la Cambra de Representants del Marroc i un lobby intens als passadissos del Parlament Europeu.
L’objectiu de Rabat és mantenir la crisi en el pla bilateral Marroc-Espanya i evitar la implicació de la Unió Europea. De moment, no ho ha aconseguit, i s’ha trobat primer amb una resposta unànime dels presidents de les institucions comunitàries en el moment inicial de la crisi, quan milers de menors van arribar a Ceuta; i ara, amb un pronunciament del ple del Parlament Europeu.