L’energia de Wallbox per a Barcelona

Qualsevol èxit comporta una càrrega de responsabilitat. Wallbox, l’empresa de carregadors elèctrics que sortirà ben aviat a cotitzar a la borsa de Nova York, és una prova tangible de l’èxit de l’ecosistema tecnològic de Barcelona. Amb Glovo, és el segon unicorn, empresa valorada més de 1.000 milions de dòlars, que sorgeix de la capital catalana per vendre els seus negocis al món. Era notícia de fa tan sols unes setmanes que Barcelona ocupava el tercer lloc al podi europeu del rànquing Startup Heatmap Europe, per darrere de Berlín i Londres. Els experts destaquen el dinamisme de les més 1.200 startups a la ciutat, amb una elevada presència de fundadors de nacionalitat estrangera, que estan encantats amb el cost de la vida aquí, l’accés al talent i les connexions amb la indústria.

Malgrat això, no s’ha de caure en el triomfalisme ni tampoc adormir-se sobre els llorers. Hi ha països que pel que fa a accés a capital i regulació són molt més eficients. Per posar un exemple, les start-ups a Israel acaben de batre un altre rècord, al captar només des de principi d’any la barbaritat de 8.600 milions d’euros, un nou rècord.

Però Barcelona ha d’estar pendent, a més de la competència que procedeixi de fora, de la interna. Perquè Madrid està escalant posicions. No només perquè compta amb Cabify, l’altre gran unicorn espanyol, sinó perquè el seu propi ecosistema

Davant la puixança de Madrid i el dinamisme d’altres ciutats, la capital catalana no ha d’abaixar la guàrdia

és cada vegada més competitiu i atraient. Google, IBM, Electronic Arts, Fujitsu o Microsoft han elegit Madrid com a centre operatiu, en part a causa de l’efecte capital i la concentració d’altres empreses i organismes de rellevància a la ciutat. Així mateix, a Madrid hi ha més llocs de treball en la tecnologia i estan més ben remunerats que a Catalunya. Segons l’últim informe Tech Cities 2021, elaborat per Experis (Manpower), en la comunitat de Madrid hi ha disponibles 91.510 llocs de treball digitals, mentre que a Catalunya la xifra és de 58.293. I mentre que en la primera el sou mitjà és de 41.545 euros anuals, en la segona és lleugerament inferior, de 40.909 euros.

El cas de Wallbox ha de ser motiu d’orgull i satisfacció, però si es vol que hi hagi altres empreses que segueixin la seva línia és necessari prodigar esforços perquè es donin les millors condicions per això. Això passa no només per aprofitar els recursos ja existents (per exemple, el lideratge dels centres universitaris i de les escoles de negoci de Barcelona), sinó per reduir les diferències amb la resta de pols tecnològics. I això implica, entre altres coses, potenciar les infraestructures –en aquesta òptica s’emmarca el debat sobre l’aeroport– i forjar un consens entre societat, empreses privades i administracions, que en els últims anys s’ha anat perdent. Si Wallbox transmet nova energia a l’ecosistema barceloní, no s’ha de deixar escapar.