La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ser patriota
Espanya és el país dels debats estranys. No hi ha debat seriós i calmat al Congrés dels Diputats sobre la relació Catalunya-Espanya, per exemple, o sobre com fer sostenible el sistema públic de pensions. Però sorgeix la història de la vacunació de la selecció nacional de futbol i sembla l’assumpte més transcendent del segle. I l’últim és la pregunta que es va fer a l’examen de selectivitat de la Comunitat Valenciana: “En què consisteix per a vostè ser patriota?”. El soroll de les vestidures esquinçades en conèixer el tema va eixordar el país. “Connotació ideològica”, va protestar un sindicat d’ensenyants. “S’ha trencat l’acord de no introduir qüestions polítiques en l’educació”, van dir altres veus.
Aquest escrivent va sentir aquestes coses i va recordar els estudis del Reial Institut Elcano que denuncien reiteradament el poc patriotisme dels espanyols. Va recordar també que la paraula pàtria només té reconeixement a Galícia, on se celebra el dia da Patria Galega; a Euskadi, que fa la mateixa festa; a Catalunya de manera molt parcial, perquè resulta més identitari reivindicar la República Catalana; en algunes referències romàntiques locals i en l’himne Asturias, patria querida. Entre la classe política, reclòs Pablo Iglesias a la casa de Galapagar, no queda ningú que invoqui la pàtria.
I en l’ensenyament? Ja veiem que és una heretgia esmentar-la. El professor que ho faci serà qualificat de fatxa, malgrat el senyor Iglesias. Intueixo que els nens d’avui, quan siguin grans i sentin aquesta paraula preguntaran: i això què és? I el més descoratjador: ara entenc millor per què en aquest país no hi podrà haver mai una assignatura tan decent com la d’Educació per a la Ciutadania, aquella noble proposició de Zapatero, adulterada quan va caure en mans activistes. Perquè una cosa política i social pugui ser admesa en el sistema educatiu ha de ser més subtil: s’hi ha de ficar el liberalisme, el socialisme, l’independentisme i ara el patriotisme sense que es noti, sense que ho sembli, camuflat. Com fan les mares amb les verdures perquè el nen se les vulgui menjar.
En l’ensenyament és una heretgia esmentar la paraula ‘pàtria’