El marit de l’Agnes, el pare del Hamnet

Cada dia en una bona colla d’escenaris del món es representa una obra de Shakespeare. El rànquing l’encapçala El somni d’una nit d’estiu, seguida de Hamlet i Macbeth .I alhora Shakespeare és una deu inesgotable d’inspiració per a noves obres de creació.

A l’Espai Lliure Joan Carreras interpreta Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) ,un monòleg dit per un actor que està assajant Ricard III. Més que interpretar, Carreras hi deixa la carcanada. A partir d’un dels malvats de Shakespeare, el dramaturg Gabriel Calderón presenta una reflexió de pes sobre el teatre i l’ofici d’actor, tot plegat amb molta comèdia: el secundari que accedeix al paper principal, la jove promesa que acaba de sortir de l’Institut del Teatre, les noies de producció i la subvenció que no arriba...

L’univers shakespearià, però, no es redueix als seus personatges. La curiositat per la seva vida, per la pèrdua que ningú no hauria de patir, ha estat el fil que ha estirat Maggie O’Farrell per escriure Hamnet (L’Altra/Libros del Asteroide). Enunanotainicial,l’autoraassenyalaqueunaparella

que vivia a Stratford va tenir dues filles i un fill. “El nen, el Hamnet, va morir quan tenia onze anys. Quatre anys després, el pare va escriure una obra de teatre titulada Hamlet”. La novel·la se centra en l’Agnes, la mare del Hamnet, una dona forta, amb una saviesa que li ve de la natura, mai a l’ombra del marit, a qui va triar perquè “no havia conegut mai ningú que tingués tantes coses amagades dins seu”. O’Farrell no esmenta mai el marit pel nom: serà el fill del guanter, el tutor de llatí, l’actor, per acabar escrivint una peça teatral rere l’altra. L’autora amaga Shakespeare, però el lector no es pot abstreure d’una figura tan poderosa. Per això és molt temptador el títol de la conversa que mantindran dijous que ve al Kosmopolis Begoña Gómez Urzaiz i Gemma Ruiz Palà amb Maggie O’Farrell: “Oblideu Shakespeare”.