La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mig milió d’escolars pateixen assetjament
Una xacra que el sistema sembla incapaç d’erradicar
En el cas de la Kira, la nena morta a Barcelona, es repeteixen patrons d’un drama que els escolars víctimes de bullying pateixen en la més absoluta solitud i sempre prolongat en el temps. La Kira ja havia passat per aquell infern quan tenia uns 6 anys. I és que l’assetjament escolar no és un insult puntual, una vexació al migdia a l’esbarjo o una agressió aïllada quan surten de l’escola. El bullying és una agressió sostinguda en el temps, cosa que deixa anul·lada totalment la víctima que, en els casos extrems, només veu una sortida per escapar d’aquest món.
I solen fer el pas quan arriba l’hora de tornar a l’escola. El cas de la Kira –que es va llançar al buit des d’un novè pis a les vuit del matí– s’assembla molt al d’en Daniel, un nen de només 11 anys que es va tirar també des d’un cinquè pis a Leganés, l’octubre del 2015. O el d’en Jokin, de 14 anys, que es va llançar des de dalt d’una muralla a Fuenterrabía (Guipúscoa) el setembre del 2004 després de ser assetjat més d’un any pels seus companys d’escola, sense que ningú fes res.
En Daniel va deixar una carta escrita en què demanava als seus pares perdó pel que estava a punt de fer. Morir va ser l’única sortida que va trobar aquest nen per no haver de tornar més a l’escola. En el cas d’en Jokin (la seva mort va fer reaccionar, per primera vegada a Espanya, les autoritats per frenar l’assetjament escolar) un familiar va escriure que el menor “va decidir que la pau eterna era millor que l’infern quotidià”. Són només alguns exemples –hi ha molts més casos, com el d’una nena de 13 anys que al març va intentar suïcidar-se amb la ingesta de 16 pastilles diazepam a Colmenarejo– que posen de cara una xacra que el sistema educatiu sembla incapaç d’erradicar. Per molts protocols que s’apliquin o inventin.
Les dades corroboren la realitat preocupant. Enrique PérezCarrillo de la Cueva, president de l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (Aepae), apunta que “estem parlant de mig milió de nens, nenes i adolescents que en aquests moments pateixen assetjament escolar a Espanya”. Una xifra a la qual l’Aepae arriba després d’analitzar, al detall, els últims estudis elaborats en aquest país sobre el tema.
Pérez-Carrillo de la Cueva és especialment crític amb aquests protocols –ara semblen molt més elaborats que anys enrere– pensats per detectar a temps un cas d’assetjament a les aules. “Aquesta estratègia no deixa de ser una trampa –afirma el president de l’Aepae– ja que els centres solen passar per norma general molt poca informació als afectats quan s’obre una d’aquestes investigacions. Poden fer-ho per la confidencialitat que empara aquests protocols”. Pérez-Carrillo insisteix que això és un error, “ja que molts pares que denuncien assetjament dels seus fills no poden saber després quines mesures ha pres el centre”. La informació hauria de ser, en aquests casos i per als afectats, “molt transparent”.
Aquesta confidencialitat permet, d’altra banda, a moltes escoles “amagar aquests assumptes entre les parets dels centres, amb l’esperança que el temps els resolgui, sense comunicar res a les autoritats educatives”. Un altre error. “Les coses acaben sabent-se moltes vegades quan ja és massa tard”, lamenta el president d’aquesta associació, que rep una mitjana de 5 denúncies a la setmana; o el que és el mateix, 240 a l’any.
La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va anunciar ahir, d’altra banda, la posada en marxa d’un pla de salut mental per a nens i joves. La previsió és aplicar-lo ja l’any que ve. Es dirà “Escoltar i acompanyar” i l’objectiu, va dir Belarra durant una visita a Barcelona, és elaborar “un diagnòstic per conèixer en profunditat quina és la realitat de la salut mental dels nens i les nenes a Espanya, i també dels i les joves”.
La ministra Belarra anuncia un pla per fer un diagnòstic de la salut mental de nens i joves