La Vanguardia (Català-1ª edició)
La crisi climàtica exigeix que la meitat del planeta siguin àrees protegides
Crida de 50 científics a abordar alhora els dos grans reptes ambientals
La solució a l’emergència climàtica i la pèrdua d’espècies han d’anar de bracet. Un total de 50 científics han donat a conèixer un document conjunt en què conclouen que cal protegir la natura per afrontar la crisi climàtica. Mantenir els ecosistemes i estabilitzar el clima requeriria blindar la protecció del planeta reservant entre un 30% i un 50% de la superfície de la terra i els oceans per a la seva conservació integral.
La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són impulsats per activitats econòmiques humanes, i els dos fenòmens es retroalimenten. Però cap d’aquests dos grans reptes no es podrà resoldre si no s’aborden tots dos conjuntament. És el missatge central d’un informe dels experts reunits per la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU.
“El canvi climàtic causat per l’home cada vegada amenaça més la natura i els serveis que ofereix a les persones”, va assenyalar HansOtto Pörtner, copresident del comitè científic. Està en joc la capacitat de la natura per ajudar a mitigar el canvi climàtic. “Com més càlid es torna el planeta menys capacitat té per proveir menjar, aigua potable i altres serveis que la natura pot oferir a moltes regions”, va assenyalar aquest científic, que va reclamar “un canvi transformador i accions de llarg abast mai abans intentades” basats en “reduccions ambicioses d’emissions de gasos”.
Els autors demanen de frenar la pèrdua i degradació d’ecosistemes rics capaços de fixar el carboni a terra, especialment boscos, aiguamolls, torberes, prades i sabanes, i ecosistemes costaners com manglars, maresmes, algues o praderes submarines.
La segona gran recepta és restaurar tots aquests ecosistemes, ja que és la fórmula més barata i ràpida per mitigar el canvi climàtic basada en la natura i perquè, alhora, es creen els hàbitats necessaris per a les plantes i animals. Els beneficis són múltiples: regulació d’inundacions, protecció costanera, reducció de l’erosió del sòl i garanties de la pol·linització.
En tercer lloc, es proposa d’incrementar les pràctiques agrícoles i forestals sostenibles amb l’objectiu de millorar la capacitat per adaptar-se al canvi climàtic, i augmentar la biodiversitat i l’emmagatzemament de carboni. I finalment reclamen eliminar els subsidis perjudicials per a biodiversitat que incentiven la desforestació, la hiperfertilització i la sobrepesca excessiva.
Les àrees protegides actualment representen al voltant d’un 15% de la terra i un 7,5% dels oceans, i s’espera que augmentin aquestes àrees
Els experts apressen a restaurar els ecosistemes degradats i fixar el carboni als sòls
intactes i protegides. S’han fet estimacions globals sobre les àrees geogràfiques que requeririen una protecció i conservació eficaç a fi de garantir un clima habitable, una biodiversitat autosuficient i una bona la qualitat de vida. I la xifra oscil·la entre un 30 i un 50% de totes les superfícies oceàniques i terrestres.
L’informe alerta que algunes mesures focalitzades en la mitigació i adaptació climàtica poden causar danys en la biodiversitat i els serveis que proporciona la natura. En aquest sentit es rebutgen els monocultius (incloent-hi els forestals) o les plantacions massives en ecosistemes que històricament no han estat boscos, perquè sovint són perjudicials per a la biodiversitat, la producció d’aliments i els serveis que la natura dona a les persones.
Qualsevol mesura que només se centri en la mitigació del canvi climàtic hauria de ser avaluada “en termes de beneficis i riscos generals”, i s’esmenta el fet que “algunes energies renovables generen augments sobtats de l’activitat minera o consumeixen grans quantitats de terra”.