A l’avantguarda de l’art

TOMÁS LLORENS (1936-2021) Historiador i crític d’art

N’hi hauria prou d’observar alguns dels càrrecs que va ocupar en vida per entendre la importància que va tenir Tomás Llorens en la creació d’alguns dels museus d’art modern i contemporani més importants d’Espanya. Va ser, com a exemple, el primer director de l’IVAM, del Museu Nacional Reina Sofia, CARS; i del Thyssen de Madrid, com a conservador en cap. Però la influència d’aquest historiador, crític i museòleg espanyol va més enllà de la tasca executiva en aquests museus; ja que, abans de res, va ser una de les peces clau per impulsar la modernitat en la concepció museística quan el tardofranquisme continuava apostant per l’involucionisme.

Era una modernitat sincera, connectada amb la millor tradició de les avantguardes europees de la primera meitat del segle XX, i amb la clara voluntat d’apostar per un art compromès amb un moment complex i arriscat a Espanya. Per això va ser impulsor d’un dels col·lectius més significatius dels anys seixanta, l’Equip Crònica, que va beure de les influències del pop art americà de Warhol i Lichtenstein, sense renunciar a la figura totèmica del valencià Josep Renau. En aquell moment, Tomás Llorens ja era un prestigiós crític d’art i professor, i un intel·ligent programador d’iniciatives, exposicions i mostres.

Junt al també valencià Vicent Todolí, va dissenyar la creació de l’Institut Valencià d’Art Modern de València, l’IVAM. Eren temps de canvi, i a la Generalitat Valenciana hi governava llavors el socialista Joan Lerma, que va voler crear un museu que trenqués amb el conservadorisme cultural i obsolet. Amb el suport del llavors conseller de Cultura Ciprià Ciscar, Llorens i Todolí, un com a director i l’altre com a director artístic, van posar en marxa el 1986 un espai que en poc temps es convertiria en una referència internacional. Va ser el primer museu d’art modern d’Espanya, i es va crear a partir dels fons adquirits de l’escultor Julio González.

El 1988 va marxar de l’IVAM, que va quedar en mans de la també desapareguda Carmen Alborch, i va ocupar el càrrec de director del Reina Sofia (19881990), on va desenvolupar una feina fonamental per a la reordenació dels fons del museu. Després va ser responsable del Thyssen (1991-2005). De fet, des de

FERNANDO DÍAZ / EFE