JORGINHO ITÀLIA

Qualitat brasilera, mentalitat italiana

Molts pensen en Maurizio Sarri com la persona més influent en la carrera de Jorginho (1991, Imbituba, Brasil). El tècnic italià va quedar enamorat d’aquell jove migcampista d’aparença fràgil a Nàpols i se’l va emportar amb ell a Londres per portar la batuta de l’actual campió d’Europa. Ha estat al Chelsea –ja amb Tuchel– on s’ha consagrat com un dels migcampistes de més talent, però res d’això no hauria passat sense la tenacitat de la Maria Tereza. La mare és la responsable de les maratons a la platja perfeccionant la tècnica quan Jorginho era un nen i de donar-li suport en l’etapa juvenil a l’Hellas Verona. A milers de quilòmetres de casa i convivint amb monjos, se sentia sol i va voler tornar. La Maria Tereza, exfutbolista amateur, el va convèncer per continuar lluitant per complir el seu somni.

El Brasil es va distreure i Itàlia el va nacionalitzar per agafar el relleu d’Andrea Pirlo a la sala de màquines de l’azzurra. “Quan tanco els ulls durant l’himne nacional penso en tot el que he viscut”, recorda. És un fix per a Mancini, i, acompanyat per Barella –designat aquesta temporada millor jugador de la Serie A– i per Verratti, si es recupera a temps, formen un dels centres del camp més interessants de l’Eurocopa. Serà el seu primer gran torneig internacional, ja que la seva selecció no es va classificar per a l’últim Mundial de Rússia. El combinat italià arriba amb la il·lusió renovada, i bona part del seu futbol passarà pels peus i el ritme que vulgui imposar Jorginho.

És un jugador que assegura combinar la qualitat brasilera amb la mentalitat competitiva italiana. Un còctel apetitós. / Oriol Dotras