La Vanguardia (Català-1ª edició)
Djokovic, al temple de Nadal
El mallorquí i el serbi es disputen una semifinal, tot i que s’enfronten a la història
La millor manera de derrotar Federer és pegant-li.
Andy Roddick
A mig matí es forma una cua a l’accés a la pista 2 de Roland Garros.
La fila és llarga i amb prou feines es mou, i per això algú perd la paciència. L’impacient mira el rellotge, renega amb el cap i pregunta a l’hostessa:
–Però podem entrar o no? L’hostessa entretanca els ulls, esbufega fastiguejada i respon:
–És que no queden places lliures. Ningú no es mou. I si ningú no surt, no es pot entrar...
–I jo? –l’interrompo ensenyantli la meva acreditació.
–Vostè sí! La premsa pot passar. Vingui amb mi per aquí, faci el favor.
I així em colo al recinte.
(...)
Allà s’està entrenant Rafael Nadal, i d’aquí ve la cua. L’acompanya tota la seva gent. Hi ha Carlos Moyà, picant des de l’altra banda de la pista, i també hi són Francis Roig i Rafa Maymó, i l’equip de comunicació, i en Sebastián, el pare del geni.
En silenci, la feligresia contempla l’escena, que es registra a unes quantes passes del monument a Nadal, l’estàtua que li havien descobert fa deu dies.
La parròquia contempla com Nadal prova un munt de coses: practica amb la deixada, la dreta paral·lela, el revés creuat i la restada. Prova múltiples combinacions. En un moment Carlos Moyà col·loca dues ampolletes en paral·lel al costat de la línia exterior. Quan Nadal serveix, la pilota ha de botar entre les dues ampolletes. El repte és mil·limètric, i sembla un impossible.
Rafael Nadal odia perdre, fins i tot a les bales: clava el llançament, una vegada i una altra.
A la grada, un membre del seu equip diu:
–El nivell a què està arribant els últims entrenaments no l’hi he vist sovint.
El comentari és important. I oportú: si Nadal prova múltiples alternatives és per buscar-li les pessigolles a Novak Djokovic. Avui, no abans de les 17.30 h, el balear rep el serbi al seu temple de la Philippe Chatrier. Són les semifinals de Roland Garros, una final anticipada, que diu el tòpic: d’alguna manera, s’enfrontaran els dos tennistes més en forma del moment (a l’altre encreuament, a partir de les 15 h,juguen Stéfanos Tsitsipàs i Sascha Zverev).
–Nosaltres no ens ho plantegem com una final anticipada, sinó com un partit més –diu Carlos Moyà, el tècnic de Nadal.
En realitat parla amb la boca petita. Al subconscient de tots ells hi corre un rum-rum. Hi ha en joc moltes coses, molt més que una semifinal. Hi ha en joc la cursa pels Grand Slam, una cursa tan fascinant com aclaparadora, un exercici en què s’han embrancat tres tipus i el desenllaç del qual ignorem.
Nadal i Roger Federer sumen vint grans cadascun.
Djokovic està en 18.
“Si prefereixo Djokovic a la final o a la semifinal? Millor a la final, perquè significa que hi soc”
NOVAK DJOKOVIC “Hi ha un repte esportiu més gran que jugar amb Nadal, en terra i en un dels últims partits de Roland Garros?”
Djokovic, hiperexcitat dijous a la nit després de superar Matteo Berrettini, prefereix temperar-se. Diu:
–Crec que m’enfronto al repte més gran que hi ha en l’esport. Jugaré en terra, contra Nadal, a la Philippe Chatrier i en un dels últims encreuaments d’un Grand Slam. Supereu això.
Se sent malferit, ve a dir el serbi. Potser no ha cicatritzat la ferida de la tardor passada, quan Nadal l’havia esclafat aquí mateix (6-0, 6-2 i 7-5), a París i a la tardor, per accedir al seu 13è títol de Roland Garros.
–Però no ens enganyem –diu Moyà rebaixant el discurs (els aspirants sempre fan això; sempre, llevat dels boxejadors)–: si haguéssim muntat un guió, no ens hauríem plantejat una cosa tan perfecta. Aquella final va ser una classe magistral de Nadal. Serà difícil recuperar aquell nivell de tennis.
–I si no és així...?
–Jo espero més aviat una final tipus Roma (fa tres setmanes,Nadal es va imposar per 7-5, 1-6 i 6-3), amb alternatives i moments durs. Tot i que hem de tenir fe. És Nadal, i som a Roland Garros i a la Philippe Chatrier.
El comentari ens introdueix en l’estadística.
El Nadal-Djokovic és el partit més repetit de la història del tennis. Tots dos estan 29-28 en duels directes: avantatge per al serbi. Però si reduïm el focus als xocs en argila, Nadal va 19-7 a dalt. I si l’abaixem encara més, a Roland Garros, les celles s’arrufen: 7-1 per al balear.
–Crec que Nadal és el rival més important que he tingut en tota la meva carrera –diu Djokovic. Ara pregunten a Nadal:
–Si pogués triar, quan preferiria enfrontar-se a Djokovic? En una semifinal o en una final?
Nadal agafa aire, finalment somriu:
–Home, la punyetera realitat és que el prefereixo a la final, perquè això significa que ja hi soc. Si perds és una putada. Però si guanyes t’emportes el títol. Tot i que això és parlar per parlar...