La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE accelera els estímuls malgrat la millora econòmica i la inflació
Lagarde veu prematur posar fre al pla vigent de compra massiva de deute
A les crisis, com a les festes, és molt millor pecar per excés que per defecte, sobretot per a qui té el poder de canviar les coses. És preferible treure la música i retirar el ponx molt tard que fer-ho massa aviat, amb el risc d’arruïnar-ho tot... Avui, el Banc Central Europeu (BCE) ho té claríssim: creu que no ha arribat el moment d’actuar encara que només sigui a causa del risc de canviar el seu paper de gran animador pel d’aixafaguitarres.
Christine Lagarde, presidenta de la institució, va constatar ahir que la recuperació s’accelera i que ho farà encara més en la segona part de l’any gràcies a la imparable reobertura de les economies de l’eurozona al compàs de la immunització de la població per les vacunes. Regna l’optimisme moderat, sense defugir, això sí, els riscos que amenacen la superació de la crisi.
Però el sentiment és positiu, cada vegada més. Les previsions del BCE s’han disparat sis dècimes respecte al producte interior brut (PIB), ara fixades per al 2021 i el 2022 en el 4,6% i el 4,7%, respectivament. Lagarde confia que, després d’un inici d’exercici bastant decebedor, “l’activitat econòmica s’acceleri en la segona meitat de l’any en la mesura que s’aixequen les mesures de confinament”.
El BCE és responsable directe del ritme de creixement assolit i el que vindrà, que descansen en bona mesura en el que la seva presidenta va definir ahir com “una política monetària molt expansiva”. En efecte, els tipus d’interès de l’eurozona estan en el 0% des de març del 2016, es manté actiu un programa de compra de bons de 20.000 milions d’euros al mes que es va llançar el 2015 i, després de l’esclat de la crisi pandèmica l’any passat, està en curs el paquet d’estímuls més gran de la història, que inclou un programa de compra de bons per 1,85 bilions. Juntament amb la liquiditat il·limitada a la banca, tot està enfocat perquè no falti el crèdit, que
MÉS CREIXEMENT...
estats, famílies i empreses es financin sense dificultat, que l’economia creixi.
El cost no sembla importar. Amb aquestes actuacions, el BCE ja ha engreixat el seu balanç fins als 7,7 bilions d’euros, el 77% del PIB. Tot per l’economia,
Tipus d’interès en percentatge 6 5 4 3 2 1 0 -1
FONT: 2008 5,25 4 2010 2012 que ja accelera encara que, de pas, comença a aixecar alguns temors –sobretot, entre els més ortodoxos– pel risc d’una inflació desbocada, un anatema que cal evitar abans no sigui tard.
Aquest debat, que als Estats Units ja suposa una pressió considerable sobre Jerome Powell, president de la Reserva Federal, i els seus col·laboradors, està relativament adormit a Europa,
MÉS INFLACIÓ...
però no per gaire temps. El BCE va dir ahir que hi haurà quatre dècimes més d’inflació aquest any, que acabarà amb una acceleració dels preus de l’1,9%. El discurs oficial és que la inflació actual, molt afectada pel repunt de la cotització del cru i altres costos energètics, és transitòria, no estructural. Per tant, no preocupant. L’any vinent baixarà l’1,5%. El consum està controlat, també els salaris, i, per tant, no s’entreveuen tensions inflacionistes a mitjà termini, que és el que sol preocupar el BCE. A Frankfurt afirmen que els preus es desacceleraran a començaments del 2023 quan desapareguin aquells factors transitoris i
El regulador eleva en sis dècimes la previsió del PIB per al 2021 i 2022, fins al 4,6% i 4,7%
Els preus pujaran un 1,9% aquest any, però es moderaran a l’1,5% el següent
...I MOLTA CALMA Després de l’estiu arribarà l’hora de posar sobre la taula la revisió del ritme de suports
el cost de l’energia es moderi una mica. Lagarde va provar de tancar el debat: “Encara estem lluny del nostre objectiu d’inflació”.
La qüestió oberta en el BCE no està tant en l’amenaça dels preus, sinó en la necessitat o no