IRACÍ HASSLER

L’alcaldessa electa de Santiago de Xile, economista i militant del Partit Comunista, és el nou rostre del feminisme i l’ecologisme

les pensions. La pandèmia s’ha endinsat més en aquesta ferida i ha propiciat una deriva progressista de part de la societat xilena. Les eleccions municipals i constituents van donar a la llista formada pel Partit Comunista i el Front Ampli, tots dos d’esquerra alternativa, un pes molt important en el control territorial i a la redacció del document.

Malgrat el simbolisme d’una alcaldessa comunista, el marge d’acció que té Hassler és reduït. “Les seves mesures concretes se centraran en la participació ciutadana i en la creació d’un espai urbà inclusiu”, afirma Agustí Fernández de Losada, investigador i director del programa Ciutats Globals al Cidob. Tot i això, la popularitat creixent i la forta presència en xarxes com Twitter o Instagram “li donen la capacitat de posar a l’agenda temes com l’avortament o la violència de gènere”, afegeix. La nova esquerra té poques oportunitats de governar en un país majoritàriament conservador, però el seu pes ha augmentat substancialment des de les últimes eleccions municipals i de la formació de l’assemblea constituent, en les quals la dreta va perdre el dret de veto. Els xilens tenen davant dues jornades electorals més, les primeres regionals i, finalment, les presidencials, al novembre.

“Hi ha una escenari molt favorable per a l’esquerra al país, que va molt més enllà de l’esquerra tradicional xilena”, afirma Fernández de Losada. La victòria de Hassler, que en un parell de mesos ha passat d’absoluta desconeguda a la cara d’una nova generació política, és un símptoma d’un canvi profund a Xile, país que deixa enrere una Constitució neoliberal dels temps de Pinochet.