Front comú contra el ‘bullying’

Els Mossos d’Esquadra estan investigant el recent suïcidi d’una jove barcelonina de quinze anys, que podria estar associat a un cas de bullying escolar. Aquest tipus d’assetjaments no són, per desgràcia, una novetat. Són una vella xacra, pròpia d’èpoques de creixement i afirmació personal, que alguns joves creuen que poden subratllar aliant-se per insultar, vexar o fins i tot agredir físicament d’altres.

El fenomen és preocupant per la seva naturalesa i, també, per la dimensió creixent. Fonts de l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (Aepae) xifren en mig milió el nombre de casos de nens, nenes i adolescents que podrien patir ara algun assetjament a Espanya. Segons aquesta associació, el 56% dels adolescents d’entre 13 i 17 anys tenen por de patir assetjament a través d’internet. I aquí entren de ple en escena les xarxes socials i la seva incidència en l’ampliació d’aquest problema. Perquè el 72% dels espanyols d’entre 10 i 16 anys disposen d’un perfil en una xarxa social. I perquè les xarxes ofereixen als assetjadors un gran ventall d’oportunitats per a les seves pràctiques. No estem davant un problema menor ni ocasional, sinó d’una penosa realitat que pot anar a més. I que potser seria encara més gran si admetéssim que, per pudor o falsa mala consciència, part dels abusos no són denunciats per les víctimes.

Professors, alumnes i pares han de cooperar per erradicar aquesta xacra ara potenciada a les xarxes

L’adolescència és una etapa de canvis, la qual cosa de vegades es tradueix en dubtes i debilitats, que els assetjadors tenen una rara habilitat per detectar i manipular com a base de les seves accions. Accions que, com en el cas que obre aquestes línies, o en altres de similars registrats els darrers anys, poden tenir unes conseqüències fatals.

Combatre el bullying és una empresa col·lectiva, un front comú en què s’han d’implicar la direcció i el professorat dels centres educatius, els alumnes i els pares. Hi ha tasques preventives, com ara sensibilitzar els alumnes i fer-los entendre que el bullying és inacceptable. I n’hi ha de pal·liatives. En aquest sentit és responsabilitat de les persones que treballen a les escoles, compartida amb els pares, estar atentes als indicis de possibles casos d’assetjament, en particular els que es produeixen en classes o patis i causen neguit permanent en els que ho pateixen. I si professors o pares arriben així a detectar-los, han d’actuar sense embuts ni dilació per tallarlos. Al seu torn, els alumnes tenen diverses responsabilitats. Atesa l’expansió de les xarxes i les seves bretxes, és precís que els joves en facin un ús cautelós, preservant la seva intimitat. Si són assetjats, cal que superin tot d’una la vergonya i demanin auxili de seguida. I també ho és que denunciïn els casos que puguin patir els companys. La lluita contra el bullying és una tasca de tots.