La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els saquejadors de Hásel van promoure el caos per robar
Els detinguts aquesta setmana van aprofitar les protestes de suport al raper per assaltar establiments de luxe de Barcelona
A partir de la segona jornada d’aldarulls al carrer, avalots i robatoris en comerços assaltats, els detinguts van afavorir el caos en les manifestacions de suport al raper Pablo Hasél amb l’única intenció de saquejar botigues i mirar de passar desapercebuts. L’estratègia, detallada als atestats que els Mossos d’Esquadra han elaborat per als 18 últims arrestats per pillatge, suma al seu expedient l’acusació per desordres públics.
Els incidents es van repetir des del 16 de febrer, quan els Mossos van arrestar l’activista a Lleida per ordre judicial. La comissaria general d’informació es va encarregar de treballar en els presumptes responsables i instigadors dels desordres públics i els atemptats contra la policia, mentre que les diferents unitats d’investigació dels Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona es van centrar en els oportunistes que van aprofitar per saquejar establiments de luxe i que van encoratjar el caos per intentar passar desapercebuts.
Per centrar-se en aquesta investigació complexa l’àrea d’investigació criminal dels Mossos de Barcelona va crear un equip d’agents de l’Eixample i de Ciutat Vella per dedicar-se exclusivament a la identificació dels joves que les càmeres de seguretat van immortalitzar emportant-se roba a dues mans de les botigues de luxe vandalitzades.
La tasca va ser complicada, perquè la majoria eren menors d’edat i molts no tenien antecedents. Els investigadors van treballar braç a braç amb la Fiscalia de menors. Es tractava d’identificar-los a partir de les imatges i de situar-los.
Els investigadors van voler anar un pas més enllà i també van aconseguir ubicar i detenir cinc dels receptadors dels productes robats. Un dels arrestats es va presentar davant els mossos de paisà amb una bossa de mà de Versace que pretenia vendre per Wallapop, on els policies es van fer passar per interessats en la peça. Els receptadors, majors
Els Mossos tenen identificada una vintena de sospitosos més a qui investiguen per reunir més proves
d’edat, passaran avui a disposició judicial.
La resta de detinguts, el grup dels menors, van ser traslladats directament a les dependències de la Fiscalia sense passar per comissaria, i un rere l’altre van quedar en llibertat amb càrrecs.
La investigació no s’ha acabat. El grup creat per a l’ocasió té identificats vint joves més, però sobre els quals es continua treballant per millorar la càrrega de prova als atestats amb què els passaran a disposició judicial una vegada siguin arrestats.
Fa tres anys Jordi Cruz es va plantar a La Fortalesa de Sant Julià de Ramis (Gironès) per portar-hi el restaurant Atempo, que havia nascut a l’hotel barceloní The Mirror, amb una proposta despreocupada que no va acabar de triomfar, segurament per les característiques del mateix local, i que va tancar. El xef era feliç d’arribar en un lloc espectacular, que ell mateix definia com el somni del seu propietari, Ramon López Vergé, patriarca d’Or Joiers, i que incloïa des d’hotel fins a museu de joies o exposició de l’art estrambòtic de Quim Hereu, de qui Cruz és fan absolut.
I aquell segon Atempo que va arribar
Es vol difuminar la línia que acostuma a separar la feina de la cuina de la que es du a terme al menjador
amb un menú i una posada en escena més sofisticats, al qual Michelin no trigaria a atorgar una estrella, va durar dos anys. Després de la mort del joier, no hi va haver sintonia entre els seus descendents i el xef, per la qual cosa Cruz torna ara amb el seu tercer Atempo a Barcelona. Ho fa ocupant un ampli local del seu soci Josep Maria González Simó, situat a tot just uns metres de The Mirror, i vell conegut per la clientela barcelonina dels temps en què va allotjar el Gargantua i Pantagruel i de quan tindria com a inquilí Carles Gaig.
Totalment remodelat, confortable, espaiós i amb força vegetació, el nou Atempo (Còrsega, 200) va obrir ahir amb tota l’artilleria i les ganes de convertir-se en un gran restaurant per a una Barcelona desitjosa de mantenir el seu llistó gastronòmic i amb la voluntat no només de seduir la clientela sinó també de convèncer els inspectors de Michelin. Hi haurà demanda per a tres establiments d’alta cuina d’un mateix xef a la ciutat, on a Àbac i Angle (tres i dues estrelles) s’hi afegeix el que s’acaba d’incorporar? O serà Jordi Cruz competència de Jordi Cruz? El temps ho dirà, però el xef llança la pregunta: per què no? “Em veig capaç de crear tres propostes diferents”.
Si busquem semblances, les apreciem més entre l’estil d’Abac i Angle que amb la nova casa, on provem elaboracions de La Fortalesa, com la cànula d’alga nori amb salmó curat i soja en textures, la suculenta bullabessa de gamba vermella infusionada o l’steak tartare sobre una massa trencada, però també nous plats com el llaminer ou de gruyère amb cebes concentrades, tòfona d’estiu i vainilla de Tahití, el correcte mar i muntanya d’aletes de corral amb chorón i escamarlà, l’excel·lent galta de ratlla i espardenyes amb beurre blanc de calamar i llimona marroquina. Bona feina a la cuina dolça, en què s’estrenen amb el tronc d’alga kombu i yuzu amb galetes caramel·litzades servit dins d’un fals tronc (que tornin els plats), un delicat assortiment de formatges en esfera amb compotes que el mateix comensal acosta a unes pompes de mel, i els bunyols de xocolata, boníssims, homenatge a Santi Santamaria. El menú (120 euros), acompanyat d’interessants vins, té la cuina clàssica com a punt de partida, a la qual Cruz i el seu cap de cuina, Iñaki Aldrey, aporten el seu domini tècnic, el gust per les infusions o les salses clàssiques combinades amb el toc de cuina exòtica. Surt França, però ho fan també les bases de la cuina catalana, des de la picada fins al mar i muntanya. L’Atempo, doncs, vol difuminar la línia que separa els equips de cuina i els de sala, que indistintament acaben els plats davant del comensal.