40 54 35 29

Adriana Lima

Iciar Bollaín

Rozalén

Philippe Coutinho

sobre què passa quan ets un nen marieta en un poble, et sents oprimit per un ambient hostil i segons vas creixent et planteges que la salvació, la terra promesa, és l’ambient gai incipient que en aquell moment era el barri de Chueca. I quan arribes per fi allà t’adones que tampoc no és el teu lloc, que tampoc hi encaixes, que és un món que no està fet per a persones grasses, amb ulleres i estudioses. No és que llavors sentis nostàlgia del poble ni de la vida que portava allà, però sí que em vaig trobar tremendament decebut i fins i tot abandonat en un territori en què una cosa de què a casa no es volia parlar.

Parlant de la família. En què s’assembla la mare que interpreta Candela Peña a la seva mare real? Segurament soc injust amb ella però al meu cap de nen la meva mare i la meva relació amb ella era com a la sèrie. Una persona admirada però alhora temuda, que sempre estava trista, enfadada o sobreactuada.

I el pare que interpreta Carlos Bardem? Per què no li veiem mai la cara a la sèrie?

Vaig tenir molt clar quan vaig començar a redactar els guions que faria un esborrament de la figura paterna. En la meva memòria aquella cara no hi és i era important reflectir-ho així. El meu pare significava la por constant i representava els mateixos valors que el món hostil exterior utilitzava per agredir-me constantment.

A la sèrie també hi veiem quan li van detectar l’esclerosi múltiple.

Sí, va ser quan tenia uns 20 anys. Quan et diagnostiquen una malaltia crònica degenerativa, primer ho negues, vols viure-hi a l’esquena però hi ha un moment en què se t’imposa. Segons han passat els anys hi ha hagut un canvi brutal pel que fa a ser molt conscient que he d’economitzar i fer només allò de què em vegi capaç i que m’agradi. Amb la pandèmia hem après que cal viure l’essencial, però quan tens mig cos paralitzat això no cal que t’ho plantegis teòricament perquè ja ho vius cada dia.

Com li va afectar en la vida professional? A la sèrie veiem que volia ser ‘fashion manager’.

Va canviar el destí de la meva vida perquè va fer plantejar-me què era el que volia realment fer per ser feliç, que era escriure. I malgrat que he acabat sent conegut per les meves aparicions a la televisió, en realitat allà també hi faig d’escriptor perquè explico què penso i escric. En aquest sentit em sembla que la sèrie dona una visió de com de vegades l’adaptació és la millor solució per a la vida.