La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’adaptació és la millor solució per a la vida”
Un dia van trucar a Bob Pop (Roberto Enríquez, Madrid, 1971) per proposar-li de fer una sèrie de televisió sobre la seva vida. En principi li va semblar una gosadia però després d’una primera reunió amb els responsables del canal TNT, ja havia escrit el seu primer guió al cap. Divendres que ve s’estrena Maricón perdido, sèrie creada i escrita per ell, el protagonista de la qual és un noi homosexual que viu en un poble i que prova de buscar una identitat pròpia. El veurem en diverses etapes de la seva vida: els anys vuitanta, quan és un adolescent amb sobrepès; el període de descobriment durant la seva etapa d’estudiant a Madrid, i el present, ja convertit en escriptor. Bob Pop s’ha fet popular per les seves col·laboracions radiofòniques i televisives com al Late Motiv de Movistar+ amb Andreu Buenafuente.
Quant n’hi ha d’autobiogràfic a la sèrie?
Tot el que li passa al protagonista no em va passar a mi però jo ho vaig viure tot. Des del temor, la imaginació, el viscut, l’inventat... Més enllà que el que s’explica sigui real o no -que ho és en un 90%- , l’important és que tot aquests fets acaben construint la identitat de la persona en qui m’he convertit.
I la violació?
Sí, la vaig patir. I he intentat reflectir-ho tan fidelment com he pogut.
Vostè no va haver de sortir mai de l’armari?
A mi em van treure de l’armari. Jo ho tenia molt clar, pels llibres que llegia, pel que intuïa... Com els deu haver passat a altres persones LGTBI, primer tens clar els sentiments i la sexualitat neix després. Primer t’enamores dels nois i després dels seus panxells.
La sèrie aborda d’una manera poc usual en pantalla certa part sòrdida del món homosexual com les saunes gai o el cruising.
Em semblava important explicarho així perquè és com ho vaig viure. Al quart capítol hi ha una reflexió pensava que els meus em rebrien amb els braços oberts.
Quantes vegades l’han anomenat ‘marieta i gras’?
Moltes i de totes les maneres. Però tampoc no era mentida. Era un fet objectiu. Com defensar-se, llavors? Sobretot perquè era una època en què quan a un nen o una nena li deien gras o se’n reien perquè portava ulleres, podia arribar a casa, explicar-ho i tenir el refugi de la família. A mi em deien marieta a classe o al carrer i no podia explicar-ho a casa perquè era obrir un meló que jo no volia obrir. I perquè sabia que era
L’escriptor estrena la sèrie inspirada en la seva vida, ‘Maricón perdido’, en què un noi homosexual que viu en un poble busca la seva pròpia identitat