Itàlia envesteix Turquia

L’equip de Mancini goleja la segona part i ofereix molt bones sensacions

seu debut no va justificar tals pretensions. Va decebre completament i molt haurà de millorar per superar la fase de grups després de la forta derrota.

Itàlia va jugar amb el 4-3-3 típic de Mancini. A la nazionale es trobava a faltar Pellegrini, el migcampista de la Roma caigut de la llista les últimes hores. Itàlia va portar sempre el control, amb molt toc al centre del camp, a la recerca de trobar una escletxa per donar-li la pilota en bona posició per a Immobile. A Turquia no li va importar esperar enrere. No és un equip de pressió alta. El seu és una proposta avui poc de moda: amagats en el seu camp per mossegar amb una transició ràpida que passa per Calhanoglu i acaba en el veterà Buruk Yilmaz. Un de 35 anys enfrontat a un de 36, Chiellini. El futbol d’avui no és cosa de jovenets.

La primera ocasió mig clara va arribar per part d’Itàlia als 17 minuts, una paret que va permetre al napolità Insigne encarar el porter. Va intentar la rosquita, però al cop no li va donar la direcció adequada i no va agafar porteria. De seguida va haver d’intervenir el porter Çakir per enviar a córner un cop de cap de Chiellini.

El perill d’Itàlia venia sempre per les internades de Spinazzola per la seva banda dreta. Tot i això, Itàlia no va poder treure fruit del seu domini i es va consumar la resta de la primera part sense que es mogués el marcador.

El partit es va trencar tot just començar la segona part, als 54 minuts, en una jugada de mala sort per als turcs. Berardi es va internar per la seva banda i el seu centre al cor de l’àrea el va cabotejar a la seva pròpia xarxa el central Demirel. Una acció de la qual Turquia ja no va poder aixecar-se.

A partir d’allà a Turquia li va caure el món al damunt. Els italians van fer un pas de rosca a la seva intensitat i van tornar a marcar al 66. Immobile va aparèixer en actitud palomero dins de l’àrea per caçar un rebuig després d’una gran parada de Çakir a tret de Spinazzola i trencar-la.

Fins i tot seria més gran el càstig per a Turquia, que ja llavors només volia que arribés l’hora i no patir més danys. Al 79 es va produir un bon robatori de pilota d’Itàlia que va acabar en un passi per a Insigne que el va picar perfecte de rosca per apujar el 3-0 definitiu al marcador. Va atacar llavors una mica Turquia, però sense possibilitat de fer mal. La victòria va ser clara. Itàlia vola a Roma i fa un gran pas per sentirse favorita.

Un gol a pròpia porta de Demirel, un d’Immobile i un altre d’Insigne sentencien una pobra Turquia

Chiellini i Bonucci van tenir un partit fàcil i no van permetre ni una sola ocasió turca de gol