El virus gihadista creix a l’Àfrica

Amb només deu anys, David Erungu, havia après que l’oli bullent cicatritza l’horror. Després de dos anys segrestat pel grup gihadista congolès d’origen ugandès Forces Aliades Democràtiques, també anomenat MTM, Erungu explicava a aquest periodista les eternes caminades per la selva congolesa i les jornades de colls tallats de què va ser testimoni. Dels seus dies amb els extremistes en recordava els càstigs. “Estenen el braç a terra i zas!, saps? –explicava amb els ulls molt oberts i un deix d’ingenuïtat–, i després, per evitar que la persona mori dessagnada i la ferida s’infecti, cal posar el monyó en oli bullent”. Erungu només era un nen, però ja havia perdut la innocència per culpa del càncer del gihadisme internacional, que amenaça de fer metàstasi en territori africà, per on avança sense fre. Amb 4.958 atacs perpetrats per bandes islamistes i 13.059 persones assassinades l’any passat, el continent pateix la pitjor violència de l’última dècada, segons xifres del Centre Africà d’Estudis Estratègics.

Dos esdeveniments ocorreguts fa poc reforcen un escenari gris. Fa una setmana Burkina Faso va patir el pitjor atac gihadista de la seva història quan homes armats van entrar al poble de Solhan, una zona aurífera al nord del país, i van assassinar 160 civils. Dies abans, els enfrontaments entre els dos grans grups gihadistes del nord de Nigèria van acabar amb la suposada mort del líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, autor del segrest de les nenes de Chibok i que mantenia una aura d’invencible després de ser donat per mort fins a nou vegades i reaparèixer il·lès al cap de poques setmanes. Més enllà de si es confirma la mort del líder de Boko Haram, la matança en territori burkinès i els combats pel poder gihadista són, per Bakary Sambé,

director de l’Institut Timbuktú, exemples d’una deriva preocupant: “Els grups gihadistes s’estan multiplicant al continent, cosa que vol dir que la resposta militar no està funcionant, i s’expandeixen en països que fins fa poc pensàvem que estaven fora de perill, com ara el Congo, Moçambic o Burkina”.

Malgrat que una mirada panoràmica reflecteix que el problema afecta directament menys d’un terç dels 55 països africans, sí que s’observa un contagi perillós. Si els últims cinc anys la violència de Boko Haram ha esquitxat el Camerun, el Níger i el Txad, segons Sambé l’augment d’atacs en territori burkinès anuncia una voracitat expansiva més gran dels islamistes, després del seu avanç per Mali i el Níger.

“Els països de la costa africana són l’objectiu –diu Sambé–. Els gihadistes s’expandeixen cap al sud i

Dades actualitzades el febrer del 2021

Nombre d’actuacions

FONT: ara volen debilitar Burkina Faso per accedir als països costaners com Benín, Togo o la Costa d’Ivori. No s’aturaran”.

A més de la creixent capacitat operativa d’aquestes milícies, que disposen d’armament cada vegada més sofisticat, inclouen més territori i tenen canals de finançament robustos, hi ha un factor nou que explica el nombre més elevat de morts civils: la lluita pel ceptre gihadista.

Tres dels quatre escenaris principals on els barbuts provoquen la majoria de morts entre la població local (Sahel, Somàlia i el llac Txad) s’han convertit en camps de batalla entre grups lleials a Al-Qaida o a l’Estat Islàmic (EI). Si a Somàlia i el llac Txad, Al-Xabab i Boko Haram lluiten a tomba oberta pel poder amb nous grups súbdits de l’EI, a més de contra les forces governamentals, al Sahel la disputa de dos antics aliats, com l’Estat Islàmic del Gran Sàhara i el Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM, per les seves sigles en àrab) ha obert un combat descarnat pel control de zones d’operació i de reclutament o per fonts de recursos com ara el tràfic de drogues, armes, persones, tabac, cat i bestiar o l’explotació de mines.

L’expansió d’aquests grups sahelians ha estat tan voraç que ha fet efecte en els que els planten cara. El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar dijous que al juliol donarà per acabada la missió Barkhane i reduirà la presència a 5.100 soldats gals al Sahel. Segons Macron, vol transformar la missió

L’any passat hi va haver gairebé 5.000 atacs islamistes, amb més de 13.000 morts

França reduirà la presència de tropes al Sahel, mentre que Mali i Burkina Faso pacten amb els gihadistes

en una acció conjunta de forces especials de diversos països europeus, però l’afartament és al darrere de la decisió. “Hi ha un fenomen de desgast i un sentiment generalitzat que perdem el fil del motiu pel qual som allà”, va admetre. Ara bé, no només és esgotament, és desconfiança davant governs com el malià i el burkinès, oberts a negociar amb els gihadistes. En la seva compareixença, el líder francès va deixar clar que aquesta disposició a asseure’s amb els barbuts havia fet vessar el vas de la paciència gal·la. “No sé com explicar als pares d’un soldat francès caigut al camp de batalla que enviaré als seus germans allà perquè lluitin amb un exèrcit que ha decidit negociar amb els seus botxins”.

El replegament francès contrasta amb l’expansió dels que defensen l’Alcorà amb kalàixnikovs. Després de perdre el seu territori i que el Califat s’enfonsés a Síria i l’Iraq, l’Estat Islàmic ha col·locat l’Àfrica al punt de mira i ha declarat fins a sis províncies. Si el 2014 radicals locals, a més de combatents arribats de Síria, van declarar la província de l’EI a Líbia i posteriorment les d’Algèria i la de Sinaí, a Egipte (aquesta última és la més activa al nord de l’Àfrica, responsable d’un 95% dels 371 atemptats i 574 morts l’any passat), posteriorment l’EI va proclamar la província de Somàlia i la província de l’Oest de l’Àfrica, aquesta última amb dues ramificacions al Sahel i al nord de Nigèria. El pas següent va ser un avís a navegants: la creació de la província de l’Àfrica Cen