La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Congrés dels EUA frena les promeses de Trump al Marroc
Els demòcrates bloquegen l’obertura del consolat al Sàhara i la venda de drons
Sobre el paper no ha canviat res pel que fa a les promeses que els Estats Units van fer al Marroc durant la recta final del mandat de Donald Trump a canvi de la normalització de les relacions amb Israel. Però la realitat de portes endins és que el suport de Washington a Rabat té moltes més fissures de les que pot semblar.
La comissió d’Exteriors de la Cambra de Representants, controlada pels demòcrates, manté bloquejades des de fa uns quants mesos dues iniciatives clau contingudes en l’acord pel qual el Marroc va veure sobtadament culminada la seva vella aspiració del reconeixement de la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental: l’obertura d’un consolat dels Estats
Units al disputat territori, subordinat a Rabat, i la venda de drons armats MQ-9B al regne alauita, segons han confirmat a La Vanguardia fonts del Congrés.
Malgrat el suport general del Capitoli als acords d’Abraham impulsats per Trump entre Israel i diferents països àrabs, el caràcter transaccional de molts d’aquests pactes, sovint acompanyats de vendes d’armes, va causar inquietud des del primer moment entre els legisladors. Amb l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, aquest malestar es va traduir en accions concretes en el cas del Marroc per intentar mitigar-ne les conseqüències.
L’obertura d’un consolat dels Estats Units a Dakhla, al Sàhara Occidental, equivaldria a la realització pràctica del seu reconeixement a la sobirania marroquina i engegar en orris les aspiracions dels sahrauís d’aconseguir una solució negociada en el marc de les Nacions Unides. A finals de desembre l’ambaixador dels EUA, David Fisher, va visitar el port de Dakhla, situat 1.440 quilòmetres al sud de Rabat, per inaugurar una oficina diplomàtica virtual a la ciutat i anunciar el començament dels tràmits per construir-ne la versió física. Tot i això, la comissió d’Exteriors del Congrés dubta de la necessitat d’aquest consolat en un lloc amb tan poca activitat i sospita que el seu únic objectiu seria existir i confirmar la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. El bloqueig implica que, legalment, el Departament d’Estat no pot prendre decisions financeres ni operacionals per tirar endavant el pla. Passa el mateix amb la promesa de Trump al rei Mohamed
VI de vendre-li drons MQ9B, una tecnologia molt avançada i letal que ara mateix no creuen que s’hagi de facilitar al Marroc.
El bloqueig d’aquestes iniciatives al Congrés no havia sortit a la llum fins ara, però el cert és que fa gairebé cinc mesos que estan paralitzades i el Departament d’Estat no ha fet passos per provar d’esquivar-lo o negociar un compromís amb els congressistes. Els demòcrates se senten còmodes amb aquesta situació, però alguns reclamen que es distanciï de manera més clara d’aquests pactes. Al febrer 27 senadors van escriure una carta al president Biden en què li demanen explícitament que revoquin el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara. Entre els signants no només hi havia demòcrates, sinó també republicans.
El Departament d’Estat va expressar aquesta setmana la seva incomoditat amb la percepció que hi ha continuïtat respecte a les polítiques de l’Administració anterior a la regió del Magrib i l’Orient Mitjà en general. Hi ha “algunes diferències importants i molt profundes”, va dir el seu portaveu, Ned Price, responent a preguntes d’aquest diari. Ara com ara hi està
Biden no ha fet res per esquivar el bloqueig i aparca de facto les intencions de l’anterior president
havent “consultes privades entre les parts sobre com es pot frenar la violència i arribar a una solució duradora”, va assenyalar.
La insistència en una solució negociada entre les parts suposa, a la pràctica, desmarcar-se de la proclamació de Trump, un gir històric en la posició dels Estats Units que malgrat això cap altre país del món no va seguir. La comissió d’Exteriors de la Cambra de Representants del Congrés ha demanat al Departament d’Estat que l’informi abans del juliol sobre la marxa dels contactes en el marc de les Nacions Unides per reactivar les negociacions. “Hi ha preocupació per l’impacte de les polítiques de Donald Trump i estem implicats activament amb el president Joe Biden de cara als pròxims passos”, diuen a La Vanguardia fonts del Congrés.