Els dubtes de Hamlet

El llibre El ingenio de Charles de Gaulle (Plataforma) recull la següent citació del militar, pronunciada el 1963: “La dreta és rutinària, no vol canviar res i no entén res. (...) És menys eloqüent. Mentre que l’esquerra és xerraire i té colors”. El vell general sempre va ser molt crític amb el règim de partits, que, segons el seu parer, donaven tota la mesura de la seva ineptitud per gestionar els assumptes de França. A Espanya, la dreta no acaba d’entendre que aquest país requereix una mica de calma, un molt d’empatia i un bastant de sentit comú. És gairebé tan rutinària i poc innovadora com aquella dreta de principis dels seixanta que desesperava De Gaulle. I és una pena, perquè Espanya es mereix una dreta moderna, liberal i que no flirtegi amb l’extrema dreta.

Però Pablo Casado està resultant un personatge hamletià, que amb la calavera a la mà no acaba de decidir-se a centrar el partit, per la por que se li’n vagin els vots al cabàs de Vox. La concentració a la plaça Colón d’aquest migdia en contra dels indults,

La dreta no acaba d’entendre que el país necessita calma, empatia i seny

en què alguns dels seus barons han anunciat que no hi compti, igual que la recollida de firmes que incomoda més que altra cosa el PP català, és la demostració que fer política no és només jugar a la contra i embolicar-se en eslògans. És cert que Casado ve sovint a Catalunya i que ha intentat un discurs més contemporitzador, per exemple en l’entrevista a RAC1, però quan es mou de la foto, el microclima mediàtic i polític madrileny li genera una tempesta sobre el cap. Encara no fa una setmana va participar en un esmorzar a Europa Press on la seva oferta catalana passava per reformar el Codi Penal per tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums, endurir els delictes de sedició i rebel·lió, modificar la llei per intervenir a TV3, reformar l’ensenyament a Catalunya i tenir a punt l’article 155: “Nosaltres sí que, legalment, ho tornarem a fer”.

Certament, amb aquest receptari, el PP no incrementarà el seu pes específic en la societat catalana. De la manifestació d’avui no en sortirà cap esperit de Colón, més aviat el convenciment que tenia raó la vicepresidenta Carmen Calvo quan va replicar a la portaveu popular Cuca Gamarra al Congrés: “Mirin a la cara els catalans, els independentistes i els que no ho són i diguin-los si tenen alguna sortida per a aquest país”. No dic que sigui fàcil, sinó que entenguin que els conflictes no es poden manejar com un elefant en una cristalleria.