Dona i lleó

Versalles va començar com a petit relais per a les caceres reials. Amb el temps, es va anar engrandint fins a esdevenir un formidable conjunt arquitectònic, reflex d’aquell rei Lluís XIV que, de jovenet, es comparava amb el sol. La capella és un dels edificis més bonics d’aquell conjunt barroc. Externament, té estampa gòtica. Però per dins anticipa el neoclassicisme gràcies a la potent columnata, inspirada en els temples grecs.

Lluís XV, que va heretar el palau després de la llarga regència del duc d’Orleans, va fer modernitzar les instal·lacions del seu besavi. Per al vestíbul de la capella, van ser encarregades a l’escultor Jacques Bousseau dues escultures de caràcter al·legòric. Una d’elles representa la magnanimitat: una dona amb la mirada elevada i el ceptre del poder a la mà dreta, mentre obre l’esquerra com si convidés els que l’envolten a fer camí amb ella. Als peus de la dona, un lleó, símbol de la

Abandonar el vici del conflicte per assolir la virtut de la col·laboració

força i grandesa d’ànim. Les urpes de l’animal reposen damunt un corn de l’abundància, que simbolitza el fruit de la magnanimitat. Fins els monarques absoluts idealitzaven aquesta virtut que sintetitza diversos significats: la grandesa d’esperit i l’heroisme; però també l’empatia i la pietat. Segons l’escriptor catòlic C.S. Lewis, la magnanimitat és l’expressió del lligam entre el cor i la raó. És la virtut que apel·la a l’indult dels líders independentistes severament condemnats.

La magnanimitat està relacionada amb el perdó. Cèsar va perdonar els seus grans enemics, no per generositat ni per covardia, sinó per afavorir la fortalesa de Roma. Alfons el Magnànim, el nostre rei renaixentista, va combinar el discurs humanista i l’acció política per equilibrar les necessitats contradictòries dels seus regnes i, sobretot, per ser admès com a italià pels napolitans que inicialment el veien com un invasor.

La magnanimitat de l’indult és, doncs, un gest d’obertura i empatia, que implica seguretat en la força de l’Estat, així com compressió de les raons dels vençuts empresonats. L’objectiu d’aquest gest magnànim és buscar un objectiu superior que doni com a fruit el corn de l’abundància. La magnanimitat ajuda a sortir dels laberints de la crispació. Anima a treballar d’una vegada per un futur digne basat en la grandesa d’ànim i la reconciliació. Mentre uns es manifesten apel·lant a la inflexibilitat, que és reductora, excloent i germana del fonamentalisme, l’indult reforça la possibilitat d’abandonar el vici del conflicte per assolir la virtut de la col·laboració.