Borges, el geni que no va ser Nobel

Com li hauria agradat a Jorge Luis Borges recrear-se amb la coincidència numèrica entre la data de la seva mort, el 14 del 6 del 1986, i la seva edat quan s’hi va rendir, 86 anys. Ens hauria delectat amb la seva erudició. I les seves frases sobre la trobada amb la parca el perfilen com a valerós davant el darrer moment. Deia l’argentí que no temia la mort, però sí que tenia “molta por de la immortalitat de l’ànima... Jo no voldria tornar a ser Borges. Això és el que m’aterreix”. Nen prodigi, amb nou anys ja va traduir Oscar Wilde, un exercici que el va ajudar a trobar la seva pròpia veu. Va ser una biblioteca en cos d’home i sempre va tenir la cultura com a matèria literària. El seu saber el destil·laria en contes essencials. Però la grandesa de la seva obra no va resultar suficient per aconseguir el Nobel, cosa que se li va negar, potser per alguna patinada política. / Teresa Amiguet

Un dels autors més notables del segle XX es va quedar sense el premi Nobel