La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mandioca i droga
R ions metropolita ’Europa oblació
Habitants per km2
0-10 10-20 20-100 Més de 1 1. Londres 4 2 París ad id 4. Randstad
Rin-Rhur 5. Barcelona 7 ilà 6 Berlín 9 Roma 8 Atenes
La primera imatge quan surto del metro és una noia que es fica en una botiga carregant sobre el cap, en perfecte equilibri, un gran paquet embolicat en una bossa de plàstic. A New Sandaga s’hi anuncien “productes exòtics de l’Àsia, l’Àfrica i les Antilles”. No se sent ni una paraula de francès. Molt a prop, a Terroirs du Congo, hi ha cua per comprar farina de mandioca. “És l’aliment bàsic a la nostra terra”, explica un client. Una mica més enllà, a Nianghane Samba & Fils, és impossible complir les normes anticovid. La gent s’amuntega en un minúscul local per escollir teles de colors vius, botons i cintes.
Benvinguts a Clignancourt, un barri a la faldilla de Montmartre i limitat per les vies de tren i la périphérique, l’autovia que circumval·la París. Una veïna de tota la vida, la Nadine, de 67 anys, el defineix com très coloré, d’un multiculturalisme total. “Hi ha molta droga i molta prostitució”, es lamenta. “El telèfon no para –agrega–. Comproven si hi ha algú a casa per entrar a robar”.
El barri ofereix forts contrastos. Part dels seus habitants viuen en pisos de lloguer social, però a prop d’habitatges a preus astronòmics. Una immobiliària mostra la foto d’un apartament de 40 metres quadrats que s’ha venut per 379.000 euros. “Fins i tot als districtes més degradats de París els preus són una bogeria”, subratlla l’Aurélien, funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors. Va viure diversos anys en unes golfes de deu metres quadrats. Ara, gràcies a la mediació del ministeri, li han donat un pis nou de 55 metres, de lloguer social, per a ell i la seva nòvia. Paga gairebé 900 euros, més de la meitat del seu sou, però és feliç. Al mercat lliure podrien ser fins a 2.000 euros.
En Jean-Claude, assistent a domicili de malalts i catequista a l’església de Notre-Dame de Clignancourt, confirma que els últims vint anys la situació ha empitjorat molt. “Intenten netejar el barri de cara als Jocs Olímpics del 2024, però el problema és on portar la gent”. “Crec que a França i a Europa hi ha massa laxitud –conclou–. No podem rebre tota la immigració del món”.