La Vanguardia (Català-1ª edició)
La veu oficial de les nenes Anna i Olivia
La difusió del cas de Tenerife polvoritza tots els rècords, gràcies al treball de Joaquín Amills, de SOS Desaparecidos i portaveu de la Beatriz
El que ha passat amb el cas de les nenes de Tenerife no té precedents en la dilatada història d’aquesta associació. Els missatges llançats per SOS Desaparecidos “ja s’han difós a més de 50 milions de persones en només uns dies”, revela Amills. Això de manera directa, però si es parla de l’impacte indirecte que han tingut les fotos, vídeos i missatges de la mare de l’Anna i l’Olivia, “parlaríem de centenars, si no milers de milions de persones”. Només
Les fotos de les nenes i els missatges de la seva mare han arribat a centenars de milions de persones al món
una de les iniciatives d’aquesta associació amb la col·laboració de 50.000 caixers repartits per tot Europa ha propiciat “que les fotos de les nenes s’hagin vist a les pantalles 140 milions de vegades durant els 14 dies que va durar la campanya”, diu Amills. Són xifres de rècord, mai assolides en un cas de desaparició.
A Joaquín Amills li costa molt poc empatitzar amb algú que no pot entendre l’absència inexplicada d’un familiar. Ha passat per aquest tràngol. El rastre del seu fill, Júnior, es va perdre a les costes d’Almeria l’11 de setembre del 2008. Tenia 23 anys. Va fer i continua fent –“el pitjor en aquests casos és el dol congelat”– l’impossible per saber què va passar amb el seu fill. La investigació policial en el cas de Junior no té res a veure amb els mitjans desplegats per trobar l’Anna i l’Olivia. En el seu drama particular, el cas es va arxivar sense trobar les respostes.
Amills confessa que ha desenvolupat un sisè sentit per saber quan en una desaparició hi ha buits preocupants i estranys. Però SOS Desaparecidos no investiga mai pel seu compte (la seva missió és acompanyar i assessorar els familiars) i només difon els casos en què hi ha denúncia o s’ha obert una investigació policial.
Acceptar la petició de la Beatriz ha obligat Joaquín Amills a estar permanentment connectat amb la desaparició de les nenes de Tenerife. La solvència de l’associació que va fundar i la serietat amb què es tracten els assumptes és la targeta de presentació d’aquest home, molt respectat per les forces i cossos de seguretat. I la seva honestedat, que ningú no discuteix.
Joaquín Amills deixa molt clar que si ell ha defensat, com la mare de l’Anna i l’Olivia, l’esperança que les nenes eren vives i que el seu pare les havia amagat en algun lloc, “és perquè així ho vaig creure sempre, fins que va aparèixer el cadàver de la primera de les petites”. Si hagués pensat una altra cosa –afegeix el president de SOS Desaparecidos– no hauria acceptat aquesta difícil responsabilitat com a portaveu.
El cop, quan la hipòtesi més esperançadora es va esvair, va ser, per tant, “molt difícil”, confessa Amills. Aquest home té paraules d’agraïment cap als mitjans per l’interès que ha despertat el cas i per mantenir sempre viva la flama de l’esperança de la Beatriz. Admet que en els casos de desaparicions hi ha notícies, quan les coses encara no estan clares, “que fan molt mal les víctimes, però comprèn que en els casos més mediàtics, això és inevitable.