La senyora Rosa M. Montellàs

Una estelada fent de capa, ulleres de pasta groga, grocs els braçalets i la corretja del rellotge, llacet groc mida Torra i una constel·lació de xapes amb estelades a la pitrera. Va irrompre (dijous) al plató d’Està passant (TV3) la crispada senyora Rosa Maria Montellàs, activista independentista de la “Via Catalana”, votant de l’1-O: va insultar el presentador Toni Soler, va increpar el públic de les grades perquè tenien “cara de parlar castellà” i perquè no sabien el número de matrícula del Patrol peanya dels Jordis, va cridar “ni oblit ni perdó” i “tenim pressa” i “a la merda els nyordos” (peu de pàgina: nyordo és tota criatura no independentista unilateralista), “traïdors” i “presos nyordos botiflers”. La senyora Rosa Maria Montellàs va descarregar la seva ràbia al plató d’Està passant abans d’anar a muntar un trio amb Joel Joan i en Mic del Club Super3. La senyora Rosa Maria Montellàs és una hilarant creació de l’actriu catalana Judit Martin per a Està Passant que ridiculitza amb molt de talent el turboindependetisme més solemne. La senyora Rosa Maria Montellàs està indignadíssima amb els indults als “presos polítics”, que ara denomina “nyordos botiflers” (ella demana que tornin a la presó quan els deixin anar!): la senyora Rosa Maria Montellàs anuncia que avui anirà a manifestar-se contra la concessió dels indults a la plaça Colón de Madrid (“que Colom era català!”). Aquesta caricatura sagnant només pot se la permetre Toni Soler a TV3: aixecaria faves i granissades d’indignació per aquí si s’emetés des d’una altra cadena. No em perdré ni un Està passant per tornar a veure irrompre Rosa Maria Montellàs. Si havíeu deixat de mirar TV3, torneu-hi: els xiscles exaltats de la contrariada senyora Rosa Maria Montellàs et tornen la fe en la vida en societat i en TV3. Demano a Helena García Melero que fitxi per a Tot és mou Rosa Maria Montellàs (és millor que Albano Dante-Fachín). Demano a Xavier Grasset que fitxi per a Més 3/24 Rosa Maria Montellàs (estalviarà dos dels seus tres habituals opinants). A FAQS no puc demanar-li aquest fitxatge, perquè la Pilar Rahola dels dissabtes és molt millor que Rosa Maria Montellàs.

JAVIER SIERRA. Javier Sierra ha compost un poema audiovisual en la seva nova temporada d’Otros mundos: titulada El camino de Santiago (Movistar+), entreteixeix el seu peregrinar –coves i convents, crismons i ponts– amb històries meravelloses com la de l’abat Virila del monestir de Leire, que sota un arbre va dormir durant 300 anys, o la de sor María Jesús de Ágreda, monja de capa blava que al segle XVII anava més enllà dels murs de la seva clausura soriana per evangelitzar indis a les estepes de Nou Mèxic. Javier Sierra aplica el seu innat talent de novel·lista per guiar-me de casella en casella pel camí de les estrelles des del Pirineu cap a Santiago de Compostel·la, traient-se de la motxilla un tauler del Joc de l’Oca, espiral que travessa presons i pous i calaveres perquè tu, pelegrí, moris i revisquis en el teu propi centre. Tornes a ensenyar-me que hi ha altres mons i que són aquí, cosí Javier, i cal veure que bé que ho expliques, cal veure-ho. – @amelanovela