Psiquiatria en transició

CARLOS BALLÚS PASQUAL (1928-2021) Psiquiatre

El professor Carlos Ballús Pascual ha estat una de les darreres figures d’una psiquiatria que ha conegut uns canvis substancials en què ell ha exercit un destacat lideratge.

Es va formar des de l’inici dels anys cinquanta del segle passat amb el dr. Santiago Montserrat Esteve, un dels psiquiatres més destacats de l’època, i amb altres col·laboradors van formar un equip de Medicina Psicosomàtica en la càtedra de Medicina Interna de l’hospital Clínic de Barcelona el titular del qual era el professor Agustí Pedro-Pons. Quan el dr. Joan Obiols Vié va substituir Ramón Sarró a la càtedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, es van produir canvis substancials organitzatius a l’hospital Clínic, i Carlos Ballús es va incorporar com a cap del dispensari en la nova estructura assistencial. Va exercir la docència i la seva vocació acadèmica el va portar a un itinerari típic d’una carrera funcionarial. Va impartir l’assignatura de Psicofisiologia a les facultats de Psicologia de les universitats de Barcelona i València. Posteriorment va assumir la càtedra de Psiquiatria a la Facultat de Medicina de Còrdova i després ja definitivament a la Universitat de Barcelona.

Vull comentar que va exercir un lideratge en una època en què rivalitzaven diverses escoles doctrinals que molt resumidament, i faig un reduccionisme per evitar la prolixitat, podríem definir com la fenomenologia clínica inspirada en figures com Karl Jaspers o Kurt Schneider, i en certa manera hereves de la semiologia clínica descriptiva de Kraepelin, la psicoanàlisi, el conductisme, i un biologisme que jo denominaria gairebé neurològic. Allò va poder integrarse amb un crític eclecticisme al qual va venir a denominar-se model biopsicosocial, i que Carlos Ballús va saber representar de manera molt paradigmàtica.

Amb aquesta integració d’escoles doctrinals, a ell i a la seva generació els va correspondre tramitar el que podríem denominar dues grans transicions de la psiquiatria. La primera es va iniciar al principi dels anys seixanta i va ser de tipus organitzatiu assistencial, de gran calat, en què la psiquiatria superava el seu gairebé aïllament territorial als grans sanatoris o clíniques mentals vinculades a les diputacions, a ordes religiosos, i a alguns dispensaris ambulatoris, i es van inaugurar unitats de Psiquiatria dins dels hospitals generals com una especialitat dotada d’un servei propi.

L’altra transició, immediatament posterior, va ser essencialment docent tot i que també va repercutir en l’excel·lència de la praxi assistencial, i em refereixo que els hospitals adequadament qualificats s’han vinculat a la universitat i això ha suposat dotar-los d’un staff facultatiu habilitat per a la docència. En aquestes complexes tasques, Carlos Ballús va exercir un lideratge des del qual va brindar suports i va facilitar els passos acadèmics de joves generacions que s’incorporaven a la praxi clínica i a l’ensenyament.

Des de les seves funcions a l’hospital Clínic vinculat a la Facultat de Medicina va ser continuador en la direcció d’un equip plural i prestigiós al qual arribaven alumnes d’altres regions espanyoles i de l’estranger, i que sobre aquests fonaments avui roman amb una productivitat científica que ha anat in crescendo amb els relleus generacionals i amb les mutacions determinades pel pas del temps, i en l’actualitat el servei que dirigeix el professor Eduard Vieta ostenta merescudament un lloc destacat en la psiquiatria contemporània.

Carlos Ballús va estendre a tots els seus col·laboradors el concepte de llibertat de càtedra, i cadascú vam poder desenvolupar un projecte professional d’acord amb les nostres preferències i gaudim de la professió des d’una vivència en què l’esperit de la vella tradició liberal de la Medicina era perfectament compatible amb les obligacions i els compromisos propis d’un servei públic jerarquitzat els destinataris principals del qual són els nostres pacients i complementàriament també els nostres alumnes. Un servei que era molt gratament assumit en aquell escenari privilegiat amb la presència sempre laboriosa i amigable de Carlos Ballús, a qui perennement recordarem amb gratitud i afecte.

.