La Vanguardia (Català-1ª edició)

Cor de Creu Blanca

CONXITA SERRALLACH MILÀ (1928 - 2011) Química i infermera

- MIREIA MONTAÑÉS

Conxita Serrallach era el que se’n diu una dona amb empenta. Crescuda al cor de l’Eixample, va formar part de la primera generació de dones università­ries de l’època de la postguerra. Llicenciad­a en Química i amb formació en Infermeria, va créixer entre l’enrenou de doctors i pacients a la Clínica Serrallach, situada al carrer Balmes i dirigida pel seu pare i prestigiós uròleg, el doctor Francisco Serrallach.

Filla gran de quatre germans, era una dona contemporà­nia, intel·ligent, enèrgica, desimbolta, empàtica, carismàtic­a i una treballado­ra incansable. Qualitats privilegia­des per conduir, conjuntame­nt amb el seu marit, el doctor Gaspar Alomar, el que seria el projecte de la seva vida.

La Conxita i en Gaspar, quan es van casar, van treballar frec a frec per portar endavant la iniciativa del jove emprenedor i recent llicenciat doctor. Van ser els primers a oferir un servei d’urgències a domicili a Barcelona, l’inici del que avui dia és la Creu Blanca.

Ella s’encarregav­a de gestionar les funcions administra­tives dels centres mèdics. Des dels inicis al carrer Pelai, passant per Còrsega, fins a la conversió en hospital del senyorial palau de Sarrià.

Era una autèntica líder a casa i a la feina. Exigent i perfeccion­ista, persona de bones paraules i amb un talent innat per connectar amb les persones. Dona de caràcter i inconformi­sta, de ment oberta que vivia al ritme de les noves tecnologie­s. La informàtic­a i el Photoshop no se li van resistir.

Plantar i conrear la feia feliç. L’hort de la seva finca de Blanes era un raconet singular i una mostra d’amor cap als seus. Sobre tot cap als seus 27 nets, pels quals es desfeia especialme­nt, tal com havia fet amb els seus 8 fills. L’entusiasma­va organitzar dinars, en concret, el del dia del seu sant, la Immaculada Concepció, cada 8 de desembre.

Els viatges en família, una de les seves grans passions, van convertir la Conxita en el punt d’unió dels Alomar Serrallach. Mediadora i conciliado­ra, va fomentar l’esperit aventurer i l’interès per conèixer noves cultures. De fet, va fer la volta al món en més d’una ocasió amb el seu gran company de vida.

Estimant tant, feia que els altres també l’estimessin. Deu anys des que va marxar, la seguim recordant autèntica, valenta, disposada a ajudar i fer sentir especials les persones que l’envoltaven.

 ?? . ??
.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain